'Marc, T'esperem'
Nova concentració per reclamar l’alliberament de Marc Marginedas. /
Recordo que quan Sicom em va proposar fer una xerrada sobre Síria, vaig pensar que no ho volia fer sol. Mai se m'ha donat bé parlar en públic, i els vaig proposar que vinguessis tu també. ¿Qui millor que un reporter bregat en mil batalles per fer una xerrada sobre una guerra com la de Síria, que tan bé coneixes? Amb tota la humilitat del món i sense tenir-ne cap necessitat, vas acceptar encantat la proposta i vas demanar permís a la teva cap, la Marta, per absentar-te un parell d'hores de la redacció.
Aquell dia ens vam conèixer en persona, per fi, després d'haver intercanviat impressions per les xarxes socials. Recordo que vam explicar com s'estaven posant les coses, lletges, amb el lent però imparable avanç dels islamistes més radicals al nord de Síria. Tu explicaves la situació als petits pobles de Hama, aquells tan allunyats de la seguretat de la frontera turca. Aquells pobles als quals gairebé cap periodista s'aventurava, ja que preferien la més accessible zona d'Alep.
Perquè tu anaves més lluny, Marc, gairebé sempre en solitari. Sense la confiança que dóna endinsar-se en una guerra acompanyat d'un grup de col·legues.
¿Què havia d'explicar jo sobre Síria que tu no sabessis?
Unes setmanes més tard, em va tocar presentar a Barcelona el llibre que havíem publicat uns quants companys periodistes sobre Síria amb la intenció de recaptar fons per a medicines. Aquell dia no et vaig demanar que m'acompanyessis, i potser per això em va sorprendre veure't entre els pocs assistents a l'acte. ¿Què havia d'explicar jo sobre Síria que tu no sabessis?
En el torn de preguntes, Marc, vas agafar el micròfon i vas deixar anar un al·legat que em va deixar sense paraules i que bé explica la teva qualitat humana. Tu, amb tots els teus anys d'experiència, vas alabar el treball dels periodistes que, com jo i la resta de firmants del llibre, treballem de manera independent i amb pocs recursos en la guerra. Deies que per a tu no té mèrit anar a cobrir un conflicte perquè tens el suport d'un mitjà i la seguretat d'una nòmina a final de mes, una seguretat que nosaltres no tenim. La meva admiració per tu, Marc, va créixer exponencialment.
Notícies relacionadesTu, Marc, com gairebé tots els periodistes que conec, només has anat a Síria per relatar el patiment dels civils
Per això et dono les gràcies, però també per convèncer els assistents per comprar el llibre. També per defensar-me davant aquell senyor de l'esquerra que amb els seus al·legats antiimperialistes va estar a punt de rebentar l'acte. Perquè tu, Marc, com gairebé tots els periodistes que conec, només has anat a Síria per relatar el patiment dels civils, que d'alguna manera també és el teu, i no per fer política.
Aquell dia, després de l'acte, vam brindar pel nostre ofici i vam desitjar una ràpida solució a l'infern que fins i tot avui viuen els sirians. Jo et vaig dir que, tal com s'estaven posant les coses, segurament no hi tornaria. Tu vas callar, però sabies bé que els teus passos et tornarien a portar per aquells poblets de Hama, lluny de la seguretat de la frontera turca. Només desitjo que tornis aviat per explicar-nos-ho.
