L'eliminació de la regulació de l'avortament com un dret i la seva regulació basada únicament en dos supòsits, el de violació i el de risc per a la salut física o psíquica de la mare, obviant el supòsit de malformació que la llei del 85 ja contemplava, confirmen la retorn al passat en matèria de drets i llibertats. Una llei retrògrada, més o menys de la mateixa època que quan a Espanya a les persones que patien algun tipus de trastorn psíquic, comunament se'ls anomenava boges.
Així tracten el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i el Govern d'Espanya les dones que vulguin avortar d'ara endavant. Això és el que pretenen que al·leguin les dones que necessitin avortar. Risc de "bogeria" durador. Sobre aquest supòsit és sobre el que el Govern del PP pretén edificar la nova regulació de l'avortament a Espanya. S'intueix per tant que aquest serà el colador dels avortaments que es practiquin a Espanya en els pròxims anys.
Un frau de llei en tota regla
Més del 90% de les dones que van avortar en l'últim any estarien cometent un delicte si ho haguessin fet d'acord amb l'avantprojecte de llei que pretén aprovar el PP. Aquelles dones que a partir d'ara es trobin en aquesta terrible situació i que després de meditar-ho hagin decidit avortar, si es ratifica aquest avantprojecte, tindran un únic supòsit per fer-ho, acreditar la seva "bogeria". Estem davant una llei que preveu el seu propi frau abans de començar a estar vigent.
A algunes d'elles no els quedarà cap més opció que fer-se passar per "boges", buscant dos metges que avalin la seva “bogeria transitòria” a risc de penes de presó d'un a tres anys per als professionals que les ajudin. Moltes d'aquestes, després de veure's expulsades dels hospitals públics, quan es trobin immerses en la carrera d'obstacles mèdics i informes necessaris per poder al·legar aquesta "bogeria transitòria", desesperades, tiraran la tovallola i aniran, com abans, a centres clandestins --més aviat antres-- on, després de pagar, els practicaran l'avortament. ¿Aquests centres tindran les garanties higièniques suficients? ¡Vés a saber!
No podem oblidar les que, després d'una prova d'amniocentesi, vegin truncats els seus somnis i projectes de vida al detectar-se una malformació del fetus. En el seu jo interior estaran sospesant que potser no és necessari arribar a aquesta vida per no ser conscient d'ella i patir. Trencades de dolor, tindran l'agreujant de la càrrega psicològica d'un Codi Penal que a elles les apunta amb el dit com si fossin delinqüents i com a còmplices els professionals sanitaris que les ajudin. En aquest moment també hauran de buscar un parell de metges que avalin la interrupció de l'embaràs, sota un supòsit molt diferent del real. Una altra vegada el mateix supòsit: existència d'un greu risc d'acabar "boges", en cas de seguir endavant amb l'embaràs.
Finalment hi haurà aquelles privilegiades que amb diners, no trobaran cap trava per poder interrompre el seu embaràs. Només hauran de comprar bitllets d'avió a Londres d'anada i tornada. No ens estranyi que algun espavilat director de companyia aèria 'low cost', sempre atents a les demandes del mercat, se'ls acudeixi fer un pont aeri els caps de setmana amb estada inclosa d'una nit en una clínica on es practiquin avortaments. Mercantilismes a part, allà podran exercir els seus drets sense justificacions, ni avals de cap tipus. Allà les lleis no les obligaran a fer-se passar per "boges" per interrompre el seu embaràs de manera legal. Allà només els caldrà exercir un dret. Almenys haurem guanyat alguna cosa des dels 70, diversitat de destinacions turístiques sanitàries, ja que ara podran viatjar a gairebé qualsevol país de la Unió Europea per fer-ho.
Un despropòsit de proporcions bíbliques
Notícies relacionadesM'atreveixo a afirmar que aquest Avantprojecte és un despropòsit de proporcions bíbliques. I tot això, n'estic segura, molt a pesar del nou Papa Francesc. Només uns quants dies després de ser escollit, ja va recriminar a l'Església Catòlica “haver crescut obsessionada” amb la predicació sobre l'avortament, el matrimoni gai i la contracepció en comptes de centrar-se en la seva missió, que és ser "la casa de tots". Exactament això és el que hauria d'aplicar-se el Ministre Gallardón. Deixar que cada dona en la seva esfera més íntima i personal, lliurement, decideixi en funció de les seves circumstàncies, de la seva religió, dels seus dogmes o de la seva ideologia. Que totes puguin exercir el seu dret lliurement. Tant aquelles dones que guiades per la seva moral o creences decideixin tenir un fill, malgrat que li hagin diagnosticat una malformació greu, com aquelles que, molt a pesar seu, decideixin no tenir-lo.
Volem seguir decidint lliurement
Al PP deuen pensar que, amb una mica de sort, la ciutadania, després dels tiberis i els excessos nadalencs, ens haurem oblidat de l'enrenou causat pel seu avantprojecte. Però s'equivoquen, obliden que les dones no suportem que ens tractin com a "boges". Amb la llei vigent ningú està obligat a avortar. Es permet a les dones prendre les seves pròpies decisions. Si una dona no vol avortar, simplement no ho fa. No obliguin les dones a fer-nos passar per "boges" per exercir els nostres drets. Respectin una societat democràtica i sana en què les dones som adultes i estem capacitades per decidir sobre el nostre cos i la nostra vida. No estem boges, sabem el que volem. Volem seguir decidint lliurement.
