Pericoscopi
Evitarem metàfores
Quan un partit es juga coincidint minut per minut amb la cavalcada dels Reis, s'apilonen amenaçants sobre l'article un munt de metàfores gairebé incorporades al llenguatge com a expressions difícilment evitables. Si, a més, el partit té dos únics moments memorables -sent la memòria futbolística tan fràgil, parlem d'una durada en el record només fins al pròxim enfrontament-, i tots dos són errors, un de futbolístic i un altre d'arbitral, el risc de recórrer a l'auxili d'expressions com «regal», «carbó» i altres del mateix tipus es multiplica per cent.
Esquivem la temptació. Serà fàcil, perquè quan encara no fa ni 10 minuts que un s'acaba d'aixecar aïrat del sofà al veure la mà estesa del defensa navarrès -ara mateix no sé qui era-i el gest de Don Tancredo de l'àrbitre, es necessita respirar diverses vegades abans de tornar a tenir l'ànim adequat per barrejar-se amb el món màgic d'Orient.
Notícies relacionadesJavier Aguirre va anunciar la setmana passada que el partit contra l'Osasuna establiria les bases de les aspiracions reals de l'Espanyol aquesta temporada. Bé, potser avui es penedeix del comentari perquè és una mica trist haver d'assumir des del primer enfrontament de l'any que ens espera una segona meitat de temporada d'esforç poc premiat. Confiem que les paraules de l'entrenador fossin una reflexió una mica a la lleugera; Aguirre té el verb fàcil, ja ho sabem, i de la mateixa manera que deixa anar un renec i l'àrbitre l'expulsa -i es perd el partit contra el Reial Madrid, com Sergio García-, o es posa a cantar imitant un sector de la grada, ens agradaria que la transcendència que va donar a l'enfrontament contra l'Osasuna quedés en no-res, després de veure que els futbolistes van sortir del partit amb una nova decepció, que va ser una nova mostra d'impotència, d'incapacitat per recuperar-se d'un error, fins i tot posant-hi ganes, com n'hi van posar els davanters sense cap discussió. Com en altres ocasions aquest any, als Córdoba, Stuani, Simao, Sergio i fins i tot Pizzi, no se'ls pot retreure passivitat. Però sí falta d'encert o de perícia per trencar una defensa que es va fer rocosa des del moment en què l'Osasuna va anar al davant. Per això, a aquest Espanyol, amb les característiques que té i el talent de què disposa, li convé entrar primer el gol, perquè el contrari s'hagi d'obrir. I ja posats, sempre serà millor avançar-se que anar a remolc.
Sembla complicat resoldre aquesta ensopegada la setmana que ve, tractant-se de jugar contra el Reial Madrid. Fins i tot a Cornellà-El Prat, on a més a més la grada es pot omplir de seguidors forans. Però l'Espanyol no és un equip de complir previsions, ja ho sabem de sobres, cosa que permet mantenir l'esperança (a aquestes altures, els periquitos segueixen sent els únics que han guanyat l'Atlètic). Pel mateix motiu, ens ha de preocupar molt més el partit contra l'Alcorcón d'aquest dimecres. Almenys, allà sí que hi seran Sergio García i Aguirre.
