Intel·ligència competitiva i marca-país
El consorci empresarial liderat per Sacyr (i integrat, entre altres companyies, per la panamenya Cusa) adjudicatari de l'ampliació del canal de Panamà ha suspès les obres al·legant uns sobrecostos i reclama 1.600 milions de dòlars més, que s'han de sumar als 3.120 del contracte. Resulta que la panamenya Cusa està dirigida per Rogelio Alemán, cosí d'Alberto Alemán, administrador del canal i adjudicador de les obres. Resulta també que al seu dia l'oferta de Sacyr va ser exageradament inferior a la de 4.200 milions de dòlars de la companyia nord-americana Bechtel, que va denunciar la temeritat que suposava el preu guanyador. Des de dijous passat, les accions de la companyia espanyola, que té com a principal accionista Demetrio Carceller (Damm i Pescanova), s'han enfonsat a la borsa. La principal raó esgrimida per reclamar el sobrepreu és el retard de les obres pel rebuig dels tècnics del canal a la barreja de ciment proposada.
El cas suposa una altra ensopegada per a Sacyr, que de declarar uns beneficis de 506 milions d'euros el 2009 (any de l'adjudicació del canal) va passar a unes pèrdues netes de 1.604 milions el 2011 i de 977,5 milions el 2012, malgrat que comptava amb comandes per valor de 40.232 milions, d'apostar per la internacionalització i de guanyar contractes el 2013 a Escòcia, Bolívia, l'Índia i Moçambic. Curiosament, la companyia va declarar el juny passat que les obres del canal avançaven a plena satisfacció del contractant.
I també una altra ensopegada per a la marca-país en la mesura que el cas és el resultat de la internacionalització de les empreses. Avui cotitza a la baixa en els fòrums econòmics mundials per successos com aquest o similars (l'expropiació de Repsol a l'Argentina, el cas del fals representant de Gas Natural Fenosa a Ucraïna firmant falsos contractes de 850 milions d'euros, la guerra del cogombre a Alemanya…).
En el cas de l'ampliació del canal de Panamà, els Estats Units van considerar estratègic per als seus interessos el concurs perquè l'oferta de Bechtel (que finalment va perdre enfront de Sacyr) suposava compres a proveïdors nord-americans per valor de 1.200 milions de dòlars. Com mostren les filtracions de Wikileaks, la intel·ligència econòmica dels EUA es va mostrar molt activa en defensa de les seves empreses, fins al punt de contactar directament amb els concursants, amb l'assessor independent i amb l'autoritat del canal per convèncer-los que Sacyr estava tècnicament en fallida i no podria executar el projecte, i que el Govern panameny tenia seriosos dubtes sobre la capacitat de l'empresa. Els EUA fins i tot van aconseguir que el mateix vicepresident panameny declarés el desembre del 2010: «El projecte d'ampliació del canal és un desastre i d'aquí dos o tres anys serà obvi que ha sigut tot un fracàs, perquè quan un dels licitadors fa una oferta 1.000 milions de dòlars inferior a la del següent hi ha alguna cosa que està molt malament».
Serveixi tot plegat com a exemple de la utilitat directa de les activitats d'intel·ligència econòmica (a càrrec dels estats) i competitiva (a càrrec de les empreses) en un entorn global de guerra econòmica que obliga tant a recolzar l'acció exterior d'empreses en concursos internacionals o preses de posició per a l'obertura de mercats com a intentar contrarestar l'acció de competidors d'altres estats en benefici dels propis. Més enllà dels beneficis directes aportats per la intel·ligència econòmica i competitiva al desenvolupament econòmic, no podem perdre de vista que aquestes activitats, que es desenvolupen professionalment en un marc absolutament legal tant en el sector públic com en el privat, també poden ajudar a prevenir comportaments empresarials dubtosos: rebaixes temeràries en concursos internacionals (pot ser el cas del canal de Panamà) o operacions d'intermediació poc fiables o transparents. Es tracta, en definitiva, que les activitats d'intel·ligència econòmica i competitiva protegeixin tant la marca-país i l'economia en general, directament afectades pel comportament internacional de les nostres companyies, com el valor patrimonial d'aquestes.
Notícies relacionadesSenyors accionistes: si no volen tenir sorpreses, s'han d'habituar a sol·licitar informes d'intel·ligència competitiva, com ja és normal en altres països. No oblidem que la marca-país no és més que la resultant de diversos factors de molt delicada estabilitat: prestigi empresarial, transparència i baixos índexs de corrupció, entre altres. Així, un potent sistema d'intel·ligència econòmica i competitiva que orienti les grans decisions estratègiques del país i les seves empreses i que serveixi per a la protecció dels seus interessos podria evitar perjudicis per a tots: l'economia, les empreses, els accionistes i els ciutadans. I que la marca-país es vegi oberta en canal, encara que sigui a Panamà.
Director del Centre de Recerca en Governança del Risc (UAB).
