La transformació de la realitat
El desterrament de la utopia
En l'actualitat, la raó política s'ha convertit en raó d'Estat per justificar el que és injustificable
Tony Judt explica al seu llibre Algo va mal que, a l'acabar una conferència sobre la situació mundial, un nen de 12 anys va iniciar el diàleg amb aquesta pregunta: «Bé, però si tens una conversa quotidiana o fins i tot un debat sobre alguns d'aquests problemes i s'esmenta la paraula socialisme, a vegades és com si hagués caigut una llosa sobre la conversa i no hi ha forma de reprendre-la. ¿Què recomanaria per reprendre-la?». Una impressió semblant l'he tingut moltes vegades quan en ambients acadèmics o simplement col·loquials es pronuncia la paraula utopia. Es fa un silenci sepulcral. No són, certament, temps propicis per a aquest concepte. Potser mai ho hagin estat, perquè aquest és el seu estat: el no-lloc al qual fa referència el mateix nom utopia.
Qualificar avui una persona d'utòpica no és, precisament, un piropo, i menys encara el reconeixement d'un valor o d'una qualitat. Opera tot al contrari: és com tractar-la d'ingènua, d'il·lusa, d'estar penjada dels núvols, de no tenir sentit de la realitat i d'altres coses simpàtiques similars. Les persones i els projectes utòpics són víctima avui d'un clamorós desterrament, similar al dels poetes a La República de Plató, que eren expulsats de la ciutat ideal perquè no assolien la veritat.
La utopia tendeix a ser exclosa dels diferents camps del saber: de les ciències i de les lletres, de l'economia i de l'ètica, de la filosofia i de la teologia, de la política i de la religió. En la filosofia impera la raó instrumental, que consisteix a adequar la raó a la realitat, per molt irracional que aquesta sigui, i no la realitat a la raó, com seria el més propi.
Les ciències socials s'atenen a les dades i han perdut tota capacitat transformadora. L'economia, per exemple, està sotmesa al setge del mercat. El que hi impera és la raó calculadora, ben comptada. La inversió està servida: el valor d'ús ha estat substituït pel valor de canvi. Al final caiem en el que ja va expressar amb sentit crític Antonio Machado: és de necis confondre valor i preu.
La raó política s'ha convertit en raó d'Estat per justificar el que és més injustificable. L'Estat té raons que la raó no entén o, pitjor encara, que són contràries a la raó, com les guerres de l'imperi, els conflictes locals, les sistemàtiques violacions dels drets humans, les dictadures, i no precisament del proletariat, sinó del mercat. I tot es fa de cara al bé de la societat, de la humanitat. La irracionalitat es revesteix de racionalitat perquè sigui més fàcilment creïble. La majoria de les religions construeixen castells en l'aire i prometen paradisos futurs més enllà del temps i de la història mentre en aquesta vida creen els seus propis paradisos fiscals. Asseguren que creuen en una vida en el més enllà mentre amb prou feines mouen un dit per millorar la vida en el més aquí. Defensen la vida dels no-nascuts i després de la mort, però gairebé no s'interessen per la vida dels nascuts, sobretot dels que la veuen amenaçada diàriament. Professen la fe en la vida eterna, però mentre s'aferren a aquesta vida busquen beneficis i privilegis i renuncien al missatge alliberador dels seus fundadors per un plat de llenties.
Hem passat del crit inconformista del Maig francès Siguem realistes, demanem l'impossible a la consigna conformista Siguem realistes, atinguem-nos als fets. De la idea «fora del sistema hi ha la resposta als problemes de la humanitat» al «fora del sistema no hi ha salvació». L'afirmació de Bloch en el sentit que «si una teoria no està d'acord amb els fets, pitjor per als fets» s'ha transformat en la seva contrària: «Si una teoria no està d'acord amb els fets, no és científica i ha de ser rebutjada».
Tres són les raons per les quals la utopia és desterrada de tots els camps del saber i del quefer humà.
1. La utopia té caràcter inconformista, subversiu i revolucionari. No en té prou amb la realitat tal com és, es pregunta com ha de ser i treballa per transformar-la.
2. Desestabilitza l'ordre establert, altera les consciències adormides i revoluciona les ments instal·lades.
3. Somia un altre món possible. I els somnis desperts són els més perillosos, perquè imaginen les coses d'una altra manera de com són i soscaven els fonaments del sistema. Controlar els somnis és una de les mutilacions més greus que es poden fer a les persones i als pobles, i l'instrument més subtil que té el colonialisme per sotmetre els pobles conquistats. Per evitar-ho és necessari rehabilitar la utopia, sobretot en temps de crisi. Professor de la Universitat Carles III de Madrid. Les seves últimes obres són Invitación a la utopía. Estudio histórico para tiempos de crisis (Trotta, 2012) i 50 intelectuales para una conciencia crítica (Fragmenta, 2013).
