Sissí versus Romy
La història oculta. O la història paral·lela. O la manipulació de la història. Les galtes rosades de Romy Schneider tenien molt poc a veure amb la imatge de la Sissí real, amb el núvol de sucre que l'actriu vienesa va representar diverses vegades a la gran pantalla. Quan va arribar a la cort per casar-se (1854) amb l'emperador Francesc Josep, Sissí ja va batejar la residència imperial, Hof
burg, com Kerkeburg (castell calabós). És precisament a les dependències d'aquesta fortalesa on Àustria cola de biaix fets com el consum de cocaïna per part d'Elisabet, que armen una biografia oficial privada, en canvi, d'accions i devocions polítiques i socials que defineixen aquest personatge històric i que van deixar empremta en el seu país. Per la història oficial alimentada fins ara, aquesta complexa dona es va convertir en el mite de la princesa romàntica. A les dones es veu que els escau més ser un mite que ser una heroïna.
L'encarcarada cort austríaca no li perdonaria ser una dona d'avantguarda, desafiar els protocols i menysprear tots els deures imposats en l'època a les fèmines, en aquest cas a les d'alta nissaga. Aquest relat oficial no explica que Sissí va definir les antigues monarquies de «fòssil d'esplendors passades». No era un tema, com tampoc ho era fumar, fer gimnàstica i dieta per mantenir-se mentre la moda exigia dones amb talles més grans o banyar-se a les seves habitacions. El seu cos va ser un camp de batalla en què va expressar una rebel·lia permanent davant al ferri control que es pretenia sobre ella. No només no li agradaven els valsos, sinó que va transformar tots els deures per a ella destinats: mare, esposa i emperadriu. Va frustrar la passivitat esperada per tothom amb una activitat desenfrenada. Fins ara explicada a mitges i amb despit per la versió oficial.
Admetre que Sissí va ser una figura destacada del segle XIX no és una temeritat. La seva distància amb la imatge victoriana de les dones, a qui es destinava un paper i un espai concret, va transcendir a les seves contemporànies. Les informacions recollides al marge del relat formal interessat, possiblement construït així per amagar les carències de Francesc Josep i traspassar en el temps l'error per la seva elecció i no la de la seva germana Nené com les famílies havien disposat, no són tan extenses com caldria.
Eren temps de lectura de Madame Bovary, de Gustave Flaubert; de Les fleurs du mal, de Charles Baudelaire; i de La cabana de l'oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe. A Àustria, l'activista Ernestine von Fürthe fundava el moviment sufragista i Rosa Welt-Strauss es convertia en la primera metge i en la primera dona oftalmòloga d'Europa. Malgrat abordar la majoria de les facetes de la seva vida com una feminista no es té constància que tingués contactes amb el llavors minoritari moviment de dones.
Notícies relacionadesDavant el noi perfecte i marit abandonat, les biografies públiques presenten una Elisabet egoista i vanitosa. Amb el nom de Titania, la reina de les fades de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, Sissí va deixar un testimoni directe: més de 500 pàgines del seu Diari Poètic, una galleda d'aigua freda republicana i violenta sobre la idíl·lica i irreal Sissí. Tota la seva intimitat bolcada en aquest escrit va quedar sota custòdia de Suïssa i no es va poder revelar fins al cap de dècades.
Va escriure, va llegir, es va involucrar amb la psiquiatria vienesa. Es va allunyar fins a tal punt del patró tipus de les dones del seu bressol, fràgils i víctimes de la mandra intel·lectual que aquella història oficial encara resol a la seva manera la decisiva implicació política d'Elisabet i la seva defensa inusual de certes causes. És difícil sentir explicar, per exemple, el paper central jugat per ella perquè l'Ausgleich, que va donar a llum l'Imperi austrohongarès i va segellar la pau, fos una realitat. Era del seu temps.
