Seguretat ciutadana i vaga

Només s'ha de ser una mica observador de les polítiques del Govern del Partit Popular en la majoria dels àmbits de la societat (reformes de la legislació laboral i de les pensions, llei de seguretat ciutadana, Codi Penal, llei sobre l'avortament...) per constatar que l'Executiu porta a terme una actuació sistemàtica de liquidació de l'Estat social de dret que proclama l'article 1.1 de la Constitució espanyola.

Aquestes polítiques es desenvolupen no solament amb accions directes -és a dir, modificant o derogant lleis anteriors-, sinó moltes vegades mitjançant la introducció en les normes de conceptes aparentment neutres o socialment acceptats però que, si no queden definits d'una manera molt acurada en la mateixa llei, en la pràctica atorguen àmplies facultats d'interpretació a qui les ha d'aplicar. Això implica un risc d'arbitrarietat que pot posar en qüestió els drets fonamentals de la ciutadania.

Això és el que passarà si s'admet tal com està actualment el projecte de llei de seguretat ciutadana. Moltes són les veus autoritzades d'amplis sectors de la societat que l'han criticat (associacions de jutges, de fiscals, de la policia, de la universitat, sindicats, organitzacions de drets humans) amb l'argument que és una norma absolutament innecessària que únicament pretén protegir els governants davant la protesta social, i més en aquests moments en què es legisla d'esquena als interessos dels sectors més desafavorits de la societat utilitzant com a pretext els informes d'organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o l'OCDE.

En la mateixa línia, s'ha denunciat també que la llei preveu sancions, amb un càstig econòmic molt elevat, per conductes que fins ara estaven recollides al Codi Penal en qualitat de simples faltes. En conseqüència, les possibilitats de defensa i de garanties processals que dóna el procés penal quedaran abolides perquè les sancions únicament podran ser discutides en el terreny contenciós administratiu, el qual, a part de basar-se en altres principis, obliga a pagar unes taxes que poden ser inassumibles per a alguns ciutadans. Però en la llei també s'incorporen -i això és el que volia destacar- conceptes que no tenen una definició legal i la interpretació dels quals queda en mans de l'autoritat administrativa encarregada de la seguretat ciutadana.

Concretament, quan s'anuncien les finalitats de la llei i de l'acció dels poders públics se n'inclou una de tan àmplia com la «garantia de les condicions de normalitat en la prestació dels serveis essencials de la comunitat». No ho diu enlloc, però aquesta expressió solament té sentit si es vol fer referència a l'exercici del dret de vaga. És cert que es podria considerar que aquest objectiu és lloable, però quan no hi ha cap norma legal que defineixi o reguli aquests «serveis essencials de la comunitat», l'autoritat competent en matèria de seguretat ciutadana -és a dir, el Ministeri de l'Interior i els seus agents- podrà interpretar-la com més li convingui, perquè la «normalitat» a la qual es refereix el projecte tampoc queda definida.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

En aquests moments, la definició del concepte de servei essencial de la comunitat s'ha fet després que el Tribunal Constitucional l'hagi anat interpretant des del 1981, però aquesta jurisprudència, i la de la resta de tribunals, s'ha elaborat com a conseqüència de les innombrables accions judicials contra les decisions que han pres les autoritats competents en matèria de fixació de serveis mínims, accions judicials que els han qualificat moltes vegades -més de les que pensem- de desproporcionats i vulneradors del dret de vaga. Però precisament perquè la tendència de l'Administració, quan fixa els serveis mínims, és fer-ho d'una manera abusiva -i l'experiència ens ho demostra, independentment del color del Govern-, és molt perillós que aquestes decisions serveixin de patent de cors per part dels responsables de la seguretat ciutadana per reprimir un dret fonamental tan sensible com és el de l'exercici de la vaga.

És veritat que el dret de vaga s'ha de modular quan afecta els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania, però no és menys cert que, atès que també és un dret fonamental, s'ha de protegir amb tanta intensitat com els altres drets. Per tant, no es pot deixar en mans de les autoritats d'Interior i de seguretat ciutadana la interpretació i la repressió de les conseqüències en els serveis essencials de la comunitat del dret de vaga, perquè si això fos així es col·locaria les persones que la convoquen, la promouen o simplement hi participen davant sancions administratives que moltes vegades podrien ser arbitràries.