Sobreviure a Simeone
Un diàleg resumeix el terrible duel d'aquesta primera part de la temporada.
Periodista: --No poden amb vosaltres.
Simeone: --Ni nosaltres amb ells.
Aquest equip majúscul que és l'Atlètic de Madrid no va doblegar el Barça en el seu propi estadi, aquesta caterva fanàtica on els pares posen el nom de Diego Pablo als seus fills. I no va poder malgrat que Iniesta només va aguantar mitja part de puntades de peu i malgrat que Neymar i Messi no van ser titulars. Aquest racó, on tan sovint assenyalem que la falta de gana i d'aire fresc és el mal del que va ser el millor equip que hem vist, no pot sinó aplaudir la serietat que va mostrar el dissabte el Barça, començant per Piqué i Mascherano, que ens van regalar una actuació digna els centrals que tenia el Barça el 2011.
No és fàcil contenir un equip amb Arda, amb Diego Costa, amb aquests centrals, amb Gabi i Tiago. A Europa no s'ha vist aquest any un equip com aquest Atleti, amb aquesta fe, aquesta gana, aquest saber-se destinat a guanyar un títol dels grans. En això supera fins i tot el Bayern. Va tenir molt mèrit el Barça, que es va posar la seva vella armadura abonyegada i ens va recordar que malgrat tot el vestuari del Tata amaga a un bon nombre de grans competidors. Aquest 0-0, resultat que ens fa plorar de ràbia i sopor des de petits, és una cosa que hauríem de valorar.
Així hem arribat a l'equador de la campanya. Els números igualen Barça i Atlètic: tres partits entre si i tres empats; mig centenar de punts en total. Entre ells es dirimirà el títol: aquest tercer en discòrdia que és La Banda no té ni la fam del seu veí ni la qualitat blaugrana. Sí que li sobren ganes, diners i tentacles per a la Pilota d'Or de Cristiano i per a aquests meravellosos sortejos europeus que han de guiar-lo a la desena, però li falta la serietat d'un verdader aspirant a la Lliga. Per això va perdre contra els seus dos rivals i per això set de les seus 15 victòries han estat per la mínima, algunes d'elles completament miraculoses; ja se sap que la sort és mala aliada en les competicions llargues.
Notícies relacionadesL'assumpte queda entre Atleti i Barça. Queden cinc mesos apassionants per tractar de mantenir el ritme i el principal al·licient estarà a veure si veiem Neymar i Messi volar junts, espectacle que s'intueix però que entre les lesions de l'un i la timidesa de l'altre segueix sense arribar. Si finalment aquest infern es desencadena, és possible que li aguantem el pols a Simeone. Els temps, ja ho veuen, han canviat: és hora de ser humils i, a l'espera que Zubi desenfundi al final la seva dalla, estar orgullosos de disputar-li el títol a un rival amb 400 milions menys de pressupost.
