La imputació de la infanta o el soroll de l'arbre quan cau

A la direcció de comunicació de la Casa Reial se li acumula la feina i no sembla haver començat l'any amb gaire bon peu. L'excés de Photoshop a les imatges de la revista 'Hola' de l'entrevista de l'aniversari del rei Joan Carles, l'enquesta publicada pel diari 'El Mundo' que mostra una caiguda de 9 punts del suport públic a la monarquia, i el vacil·lant discurs de la Pasqua militar van originar encesos comentaris a les xarxes socials i a totes les tertúlies. Però la guinda del pastís va arribar amb la segona imputació de la infanta Cristina el dia 7 de gener.

Es diu que hi ha dos tipus d'organitzacions, les que ja han viscut una crisi de reputació i les que encara l'han de viure. Però si tenim en compte que una investigació judicial ja és per si mateixa un fet crític i que la Casa Reial és una institució amb la reputació ja molt tocada, no s'entén que les alertes i els processos no s'haguessin encès.

Era previsible que en un cas d'aquest calat mediàtic, els periodistes fessin guàrdia a les portes dels despatxos dels advocats de la defensa per aconseguir declaracions. Malgrat això, la sensació que es va donar va ser de falta d'estratègia comunicativa, preparació i consens de missatges entre els dos advocats que porten el cas. Hauria estat recomanable un únic portaveu amb missatges clars, concisos i ben definits que parlés només al tenir la resposta definida amb les conseqüències calibrades.

Hauria estat recomanable un únic portaveu amb missatges clars, concisos i ben definits que parlés només al tenir la resposta definida amb les conseqüències calibrades

Ens ha sorprès sentir els advocats parlar de l'enamorament de la princesa en un argument extemporani per eximir responsabilitats, així com les afirmacions contradictòries a peu de carrer que acaben amb la confirmació que sí que es recorrerà la imputació; seguides, dos dies després, d'un comunicat informant de la decisió --¿final?-- de no recórrer "després d'una valoració serena de les circumstàncies". Si, com deia el cap de la Casa Reial, Rafael Spottorno, aquest procés és un martiri, ¿Com pot ser que no hi hagi més serenitat, estratègia i millor comunicació des d'un principi?

¿Com pot ser que no hi hagi més serenitat, estratègia i millor comunicació des d'un principi?

El judici paral·lel de l'opinió publica i publicada és tan important per a un procés com el procés jurídic en si mateix, sobretot en termes de reputació. De tots és conegut la importància de guanyar la batalla del carrer i dels mitjans. En aquest sentit, el rol dels advocats --que sovint assumeixen la funció de portaveu públic del procés-- és clau. Fins i tot amb advocats de gran prestigi i dilatada experiència en l'àmbit de l'administració pública, veiem que hi ha més consciència del fet comunicatiu. És la seva responsabilitat evitar les elucubracions, reduir la incertesa i minimitzar els riscos. Sens dubte no és una situació senzilla, però una eficient planificació i estratègia comunicativa ens ajudarà a reduir els efectes negatius o, com a mínim, a no magnificar-los. Es tracta de limitar els danys i protegir la reputació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ja sabem que la infanta declararà el 8 de febrer, un èxit de la defensa per no allargar la pressió mediàtica. Des de l'anunci de la data ja s'especula si entrarà als jutjats de Palma per l'accés principal o per la porta del darrere. ¿Ens podem preguntar si això importa? La resposta és òbvia. Les imatges són poderoses. Anem més enllà... ¿Quina és l'estratègia comunicativa que se seguirà? ¿S'optarà per protegir la infanta dels flaixos i evitar globalitzar la imatge d'un membre de la Casa Reial entrant als jutjats o triarà donar una imatge de "res a amagar" o potser s'aventuraran a una compareixença davant els mitjans de comunicació? ¿Quina espera el ciutadà? ¿Què es pot permetre la Casa Reial? Sens dubte, serà un minuciós exercici de càlcul amb resultat incert.

¿S'optarà per protegir la infanta dels flaixos i evitar globalitzar la imatge d'un membre de la Casa Reial entrant als jutjats?

Una informació negativa no es converteix en positiva per una bona comunicació, però amb una gestió eficient, transparent, veraç i coherent aconseguim minimitzar els danys i --en molts casos-- fins i tot millorar la imatge pública a mitjà i llarg termini. Avui la transparència no és una opció, si tu no ho dius, algú ho dirà per tu. La reputació és l'intangible més preat que té tota marca o institució. Un antic proverbi diu que fa més soroll un sol arbre quan cau que tot un bosc quan creix. Si la monarquia vol recuperar la imatge perduda es fa imprescindible un canvi perquè no se senti només l'arbre. Un canvi que no pot anar mai contra percepció, que requerirà sacrificis i humilitat. Fer-ho bé i fer-ho saber amb un altre tarannà.