La setmana gran del PSC acaba tan malament com es preveia. Un diputat donant-se de baixa en un acte de reafirmació de les seves idees --i del seu futur polític-- i tres diputats votant en contra del seu grup parlamentari. El xou és important i el circ mediàtic que s'ha muntat no es queda enrere.
La situació del partit permet qualsevol cosa menys la simplificació de l'anàlisi. Ahir ho comentava a Twitter. A partir de les dades de les diferents enquestes és difícil arribar a una conclusió en un sentit o un altre. L'electorat està fragmentat i no hi ha una solució òptima. Com ja va explicar Carles A. Foguet, el dilema a què s'enfronta el partit és que té dues opcions, que totes dues són dolentes, i que n'ha de triar una per força.
Si fem cas a aquesta anàlisi de Lluís Orriols, la principal borsa de votants socialistes la trobem entre l'electorat no catalanista. De fet, el PSC encara és el partit més votat entre l'electorat no catalanista a Catalunya. Són votants menys favorables al dret a decidir que no pas els catalanistes. Per tant, des d'aquest punt de vista les decisions de la direcció són coherents. Fins i tot si tenim en compte que d'aquesta manera es facilita la unitat d'acció amb el PSOE.
La principal borsa de votants socialistes la trobem entre l'electorat no catalanista
El problema d'aquest plantejament és que el suport al dret a decidir possiblement és un fenomen més estès entre l'electorat socialista del que ens pensàvem. Si observem el baròmetre de tardor de GESOP trobem que, per una banda, el 70% dels votants del PSC en les autonòmiques del 2012 estan a favor del dret a decidir, i per l'altra, que el 79,2% dels votants del PSC (PSOE) en les generals del 2011 també el recolzen.
El 70% dels votants del PSC en les autonòmiques del 2012 estan a favor del dret a decidir
En el segon cas, gairebé un 80% dels enquestats estan d'acord amb la següent afirmació: ¿Vostè estaria més aviat d'acord o més aviat en desacord que se celebrés a Catalunya una consulta sobre la independència? La xifra, malgrat que està extreta d'una mostra petita, és sorprenent per dos motius. Primer, perquè es pregunta entre l'electorat d'unes generals, on teòricament el votant clàssic del PSOE té més pes. Segon, perquè en la pregunta s'explicita la paraula 'independència', fet que en principi hauria d'espantar el votant socialista, especialment el menys catalanista.
Notícies relacionadesAlguns analistes han obviat de forma sistemàtica aquest escenari. Com si es donés per fet que el missatge tenia un receptor, que l'oferta "federalista", almenys com la interpreten PSC i PSOE, tenia demanda suficient. Potser hem de contemplar la possibilitat que la direcció s'hagi equivocat en el càlcul. ¿I si una part important del seu electorat, més transversal del que es pensava, aposta de forma clara pel dret a decidir? ¿És possible que la direcció s'estigui esforçant a defensar un posicionament cada vegada més allunyat dels seus electors?
El PSC haurà d'explicar que la seva aposta pel dret a decidir es va concretar ahir a Madrid, sense gaire soroll mediàtic i amb el PSOE com a padrí
Ara el partit haurà d'explicar que la seva aposta pel dret a decidir es va concretar ahir a Madrid, sense gaire soroll mediàtic i amb el PSOE com a padrí. De forma interna el moviment es justifica amb el 83% que va avalar la tesi del primer secretari en l'últim Consell Nacional. Una mostra d'unitat que teòricament deixava arraconats els crítics. Però les votacions en molts ajuntaments, la situació caòtica en el grup parlamentari, els posicionaments com per exemple el de la JSC de Barcelona, i altres moviments, donen a entendre que aquest 83% està lluny de ser representatiu de la militància. I encara menys dels seus votants.
