Les epidèmies
¡La grip ja és aquí!
A diferència d'altres cultures, entre nosaltres no es dóna crèdit a l'eficàcia de les mesures preventives
Com cada any per aquestes dates els titulars i les converses de cafè recuperen la paraula grip anunciant que ja ha arribat, més o menys puntual, l'esperada epidèmia de grip estacional. La grip és una infecció causada pel virus de la influença del qual existeixen tres grups (l'A, el B i el C) i múltiples subtipus, que varien d'una temporada a una altra, i per això la vacuna cada any és diferent.
Si bé la grip sol ser una malaltia benigna que es resol amb tractament simptomàtic -com deia la meva àvia «la grip una setmana al llit»-, en alguns casos pot produir complicacions com pulmonies que, especialment en persones amb d'altres patologies concomitants greus o d'edat avançada, poden arribar a produir la mort del pacient. Per això el Departament de Salut recomana que les persones de més de 60 anys, embarassades, persones amb patologies cròniques susceptibles de ser agreujades, residents en institucions, tancades, cuidadors i personal sanitari, es vacunin sistemàticament cada any.
Quan durant els mesos d'hivern es produeix un augment substancial del nombre de casos respecte a l'habitual parlem de fase epidèmica, i a Catalunya els sistemes de vigilància de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) han confirmat que la setmana passada ja es va assolir aquest llindar, establert en més de 110 casos per cada 100.000 habitants. L'ASPC, a través del Pla d'Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya (PIDIRAC), manté activa una xarxa de 58 metges sentinella repartits en 38 centres d'atenció primària del país que recullen dades sobre els casos atesos i mostres biològiques durant tota la temporada; els virus més freqüents identificats fins ara són els A(H1N1) i A(H3N2), inclosos en la vacuna recomanada i de la qual l'ASPC ha repartit més d'un milió de dosis.
De tant en quant, però, es produeix una situació excepcional que consisteix en l'aparició d'una nova soca del virus no esperada i per tant, en no haver-hi contactes previs amb el virus ni una vacuna preparada, tota la població és susceptible d'adquirir la infecció. Parlem llavors de pandèmies, de les quals n'hi ha hagut de molt conegudes per la seva alta taxa de letalitat, com les del 1918 (grip espanyola), 1957 (grip asiàtica) i 1968 (grip de Hong Kong). Aquestes soques sovint s'originen en la barreja de virus animals i humans i en aquests sentit l'aparició el 2009 de la soca A(H1N1) (grip porcina o grip nova), per la seva virulència, alta transmissibilitat i pel fet d'afectar més la població jove, va ser motiu de preocupació internacional, i les mesures establertes per l'OMS -entre les quals hi havia la declaració d'una situació de pandèmia i la recomanació massiva de la vacuna-, motiu de polèmica.
El cert és que davant d'un virus de la grip nou, amb una alta transmissibilitat i taxa de letalitat, hi ha molta incertesa sobre què pot passar i prendre decisions sobre la marxa no és fàcil. En qualsevol cas, la mala gestió de la comunicació que es va fer va contribuir a posar en entredit el prestigi de l'OMS i de la mateixa vacuna i certament va ser una prova de la capacitat de resposta dels sistemes de salut.
La grip que ha arribat s'ha iniciat a un ritme semblant a l'any passat, i si es manté la concordança vacunal, no suposarà més problemes que els habituals. Però per no col·lapsar els serveis d'urgències és important anar al metge de capçalera, perquè no totes les síndromes gripals (febre, tos...) són realment grips i sobretot cal que la població estigui extremadament sensibilitzada pel que fa a les mesures de prevenció. La grip no té cap tractament específic altament eficaç i per tant la prevenció és la millor forma de disminuir l'impacte de l'epidèmia.
En primer lloc, mitjançant la vacunació dels grups de població recomanats. És preocupant la davallada observada en la cobertura en persones més grans de 65 anys, que a l'Estat va passar del 70% el 2005 al 57% el 2012. Els professionals sanitaris hauríem de donar exemple assolint el 60% de cobertura recomanada per l'OMS en el col·lectiu i explicant la necessitat de vacunar-se, ja que la vacuna no només disminueix la probabilitat de patir la malaltia, sinó també de transmetre la infecció. I en segon lloc, mitjançant les mesures de prevenció i control clàssiques; que els afectats es quedin a casa, es tapin la boca en tossir, s'usin mocadors rebutjables i que tothom es renti sovint les mans.
Notícies relacionadesEstem acostumats a intervencions terapèutiques i tecnològiques cada vegada més sofisticades i -a diferència de cultures com la japonesa, on per exemple l'ús de la màscara és molt acceptat socialment- no ens acabem de creure que aquestes mesures puguin tenir algun impacte, però en tenen i molt.
Metge epidemiòleg
