La roda
Barcelona 2015
Els socialistes catalans van començar ahir l'anunciat procés de primàries obertes que decidirà el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona. Dies després de l'enèsima crisi del partit, el PSC es proposa el que potser és el seu últim intent per recompondre l'espai que la socialdemocràcia ha deixat orfe a Catalunya. Liderar un projecte des de i a partir de Bar-celona no és tan sols una oportunitat en clau interna, sinó que és també l'únic camí mitjançant el qual es pot construir encara avui una tercera via allunyada del debat identitari.
Que hi hagi un partit capaç d'obrir la seva estructura, com ho està fent avui el PSC a Barcelona, és una mostra de les possibilitats que encara ofereix la política institucional. La democràcia representativa té problemes estructurals, però ofereix espais perquè la seva obertura i interacció amb els ciutadans siguin també qüestió de voluntat. Imaginem per un moment un debat similar en tots els partits: hi guanyaríem tots.
Notícies relacionadesI hi guanyarien tots, dins del PSC, si sabessin aprofitar el repte que tenen al davant. Amb el risc letal de veure's contaminats per les dinàmiques del seu partit i els seus dirigents al Parlament, els candidats de les primàries haurien d'evitar que el procés es converteixi en un permanent enfrontament personal i la millor purga que se li pogués regalar a la direcció del partit i que no es mereix.
El repte de Barcelona 2015 és una oportunitat per regenerar la política mitjançant processos oberts com el que es proposen, per reconstruir un espai que no sucumbeixi a la dialèctica binària entre Catalunya i Espanya o per reivindicar la influència de l'element urbà enfront del poder de l'element rural. Es tracta d'un repte complicat, però imprescindible si en un context que convida a la simplificació encara hi ha la possibilitat d'introduir-hi matisos i de generar il·lusió.
