El gegant asiàtic
La brúixola conceptual xinesa
L'onada de liberalització en l'àmbit de l'economia no estarà acompanyada en el pla polític
El somni xinès marca l'esdevenir més recent del gegant asiàtic. Embolcallat en una forta campanya mediàtica, d'entrada ha generat no poca confusió entre molts xinesos, reconeguts pragmàtics, una mica desconcertats que s'interroguen sobre el significat de la consigna llançada per Xi Jinping des d'una exposició sobre el renaixement del país al Museu Nacional. No va passar el mateix quan Hu Jintao va invocar la «societat harmoniosa», una altra expressió per encapsular la seva proposta política. La gent va entendre a la primera que havia arribat un punt d'inflexió en la reforma en què la justícia social, tan llargament demorada, trucava a la porta.
EL SOMNI xinès no és un concepte a l'estil xinès sinó més aviat una motivació que es nodreix de símils estrangers per generar il·lusió i consens públic al voltant d'aquell objectiu de la revitalització del país, reforçats amb el torrent de dades que certifiquen l'auge del país com aquella primacia que acaba de conquistar en el comerç internacional. Mentre el somni xinès va pujar com l'espuma i la seva presència en la vida quotidiana va passar a ser habitual, altres expressions com els valors universals o la primacia de la Constitució, de contingut polític més directament intel·ligible, han viscut moments d'una certa confusió, enmig d'una pressió ideològica que va passar a associar-los de manera excloent amb la doctrina occidental i, per tant, de dubtosa recomanació i possible causa de desviació a l'hora de recórrer un camí propi i diferenciat, la via marcada oficialment pel Partit Comunista de la Xina.
La qüestió de la democràcia ens ofereix nous contorns. L'imperatiu de la democratització va ser plantejat en temps de Hu Jintao com un mecanisme que havia de contribuir a mitigar l'excessiva concentració del poder. Però els experiments de llavors s'han paralitzat pràcticament del tot. L'èmfasi democràtic s'ha traslladat a altres vies. Una atén el control del poder a través de l'establiment d'una «gàbia de regulacions», en expressió atribuïda a Xi Jinping, és a dir, promovent l'elaboració d'un volum normatiu prou clar i explícit per permetre controlar els abusos de poder. En paral·lel, ha tingut el seu reflex en la intensificació de la lluita contra la corrupció i en campanyes d'encuny maoista que posen l'accent en la crítica i autocrítica. Complementàriament, es pretén la potenciació de la fórmula de la consulta com a mecanisme substitutiu d'aquella elecció, que s'anticipava progressivament oberta i plural. A aquella democràcia consultiva al·ludeix el document de la tercera sessió plenària del mes de novembre passat, apostant per la potenciació d'un augment de la participació en les deliberacions del poder amb la finalitat d'eixamplar la base social de les decisions polítiques.
Xi Jinping no ha formulat conceptes polítics nous. Les decisions adoptades un any després de la seva presa de possessió reflecteixen la maduresa d'alguns debats que tenen al darrere anys de reflexió, estudi i controvèrsia. El que més preocupa de moment el nou lideratge és preservar la seva proximitat a la societat. La lluita contra la corrupció persegueix aquest objectiu, igual que l'obstinació a «orientar correctament» l'opinió pública, qüestió especialment rellevant avui dia, quan la reforma encara una nova onada de canvis que pot provocar rebutjos qualitatius. Això aventura la persistència d'una certa inflexibilitat, especialment en la xarxa, i la reafirmació del discurs ideològic que emfatitza el paper del partit com l'únic instrument capaç d'assegurar l'estabilitat i el renaixement del país.
AQUEST RESSORGIR és el motor que inspira la creixent atenció governamental als factors de projecció de poder, especialment en l'ordre estratègic, defensiu, cientificotecnològic, sense menysprear l'ordre econòmic, amb propostes de gran ambició formulades als quatre vents i que de mica en mica es poden obrir camí. Els dirigents xinesos són conscients que es troben davant d'una gran oportunitat històrica.
¿Cap a on apunta la brúixola? L'onada de liberalitzacions que s'anuncia en el terreny econòmic no estarà acompanyada en el terreny polític, tot i que hi haurà alguna novetat. L'aposta central en aquesta matèria apunta a la defensa a ultrança del model vigent al qual s'aplicaran les mesures correctores fugint de canvis radicals, especialment de les «influències corrosives» d'Occident. Aquesta estratègia es veurà complementada per una atenció especial a l'evolució del baròmetre social, agilitzant respostes als fenòmens més inquietants i procurant influir un estat d'opinió favorable a les tesis del poder.
