Mario, 29 anys, jove sobradament preparat, la setmana passada va augmentar aquesta esgarrifosa dada que els telediaris i la premsa situa en més de 35.000. Són els joves expatriats de Catalunya, un més que passa a elevar la llista en xifres. “'Anar a l’aventura, a servir cafès a Londres'”, li diuen alguns, altres, no obstant, prefereixen denominar aquest fenomen social “mobilitat exterior”. Són els dos eufemismes que pretenen obviar el terme exili econòmic, al qual els joves del nostre país s'enfronten, davant una taxa d'atur juvenil del 55%, una patacada al mig del cap. I és que a poc a poc ho hem anat constatant, Catalunya i Espanya no són països per a joves.
Indignes
María, 27 anys, llicenciada, parla idiomes, amb experiència laboral i sense perspectives de feina posava rumb a Hamburg fa tan sols tres mesos. Per buscar un present. Va recollir les seves coses, va empaquetar la seva vida i va omplir la maleta d'energia i il·lusió per afrontar un futur incert. Se'n va anar amb el convenciment que el millor estava per venir i amb la il·lusió d'abandonar aquesta situació d'indignitat provocada per l'atur. Si la feina dignifica l'home podem imaginar quants, dels 890.000 joves, se senten indignes, se senten atrapats, dia a dia vencen l'apatia i busquen l'oportunitat que canviï les seves vides.
Resignació
Ahir era Josep Maria qui a l'altre costat del telèfon m'anunciava que emprenia la seva particular aventura al Regne Unit, els seus amics rebíem com una llosa la notícia de la seva marxa. A poc a poc tots ens hem anat resignant a un futur en certa manera previsible, encara que en cap dels casos que us explico sigui desitjat. Ja són massa i en els últims temps es fan insuportables.
Impotència
Davant la resignació, proposició. Al juny les entitats juvenils del país van demanar la celebració d'un Ple Monogràfic al Parlament de Catalunya per abordar la situació dels joves, demanàvem solucions. Va ser l'últim ple abans de les vacances d'estiu. A proposta del grup socialista el Parlament va aprovar la beca “'Queda’t a Catalunya'” valorada en 75 milions d'euros i un pla de xoc contra l'atur juvenil valorat en 150 milions.
Ahir a la nit, a l'arribar a casa, vaig repassar la premsa per internet i llegia la notícia que després de dos anys sense pressupost al final s'aprovava amb els vots de CiU i ERC. Una barreja de sorpresa, ràbia i impotència es va forjar al meu interior. Les propostes sortides d'aquell ple i dedicades als joves quedava en paper mullat, es postraven a l'últim calaix de la plaça de Sant Jaume i es tiraven a paper de reciclar al carrer de Calàbria. CiU i ERC feien cas omís d'un acord del Parlament de Catalunya i traïen d'aquesta manera els joves, deixant-los tirats a la cuneta.
Alta traïció
Notícies relacionadesAlta traïció, es diu d'un acte d'extrema deslleialtat respecte a un país o al cap del seu Govern. Alta traïció segons sembla és també aprovar uns pressupostos d'extrema deslleialtat respecte als joves del nostre país.
Avui, el meu germà Ramón, de 21 anys, m'ha telefonat per comunicar-me que ja té els bitllets per a la Xina. El pròxim 3 de juny emprendrà el viatge cap a un present incert a la recerca d'un futur prometedor. El que per al meu fa uns anys era anar a l'aventura, una opció personal, desgraciadament per a moltíssims joves del nostre país passa avui una obligació generacional. Però la reflexió de fons és com pretenem que els joves confiïn en les institucions i participin de la vida pública si quan s'organitzen, busquen objectius comuns, dissenyen estratègies, les porten a terme, després se'ls traeix d'aquesta manera. Alta traïció.
