Els rics no ploren
Segueix l'hivern la seva marxa de pas ferm mentre el món manté les distàncies amb ell mateix. Perquè tots som món, ¿no?
Moltes vegades us deuen haver dit que el món és una bola, una esfera aplatada pels pols, etcètera, etcètera dels etcèteres…, una sèrie de collonades que estan molt bé com a eufemismes geogràfics, geodèsics o la mare que els va parir a tots junts…
Però no, no sigueu ingenus, no us quedeu amb la pell de la història verdadera. La polpa d'aquest assumpte es resumeix en un titular d'aquesta setmana: 85 individus rics acumulen tanta riquesa com 3.570 milions de persones pobres. Es diu aviat. Així de contundents ens surten els números a aquesta humanitat, amb unes riqueses que estan repartides pitjor que malament, i tant de bo fos pecat de groguisme aquest encapçalament de la notícia. Desgraciadament, és un fet.
Costa creure, en vista d'aquesta desigualtat, que tots naixéssim en pilotes i sense una capa per cobrir-nos parts o totalitat, i que uns quants culminin la seva existència ofegats en l'abundància, fins a rebentar, i altres segueixin, pràcticament, en pilota picada. Sembla evident: n'hi ha que neixen amb el Brioni posat.
Però, tranquils, aquest espinós i vergonyós panorama global s'ha tractat aquesta setmana a Davos (Suïssa, sempre Suïssa), aquesta espècie de selecte club capitalista anat a menys, on no entres si no ets algú, encara que hi hagi una porta de servei per a polítics presumptuosos i plomes acomodades; vaja, la capa de vernís democràtic indispensable per lluir amb brillantor qualsevol abús.
En aquest fòrum econòmic mundial --funciona des del 1971-- es troben els cervells de l'economia i fins i tot algun filòsof de fireta amb l'objectiu de millorar la situació del món, ¡ah!, propòsit molt lloable encara que de resultats nuls. Quaranta-quatre reunions que ens han anat portant, com no es pot negar, al titular descrit al començament, és a dir, a la constatació que la meitat de la riquesa està en mans de ben just l'1% de tot el món, que és una altra manera de dir-ho però que no millora gens la situació.
Les butxaques capitalistes del club de Davos, i seguim amb l'actualitat d'aquests dies, veuen el got mig ple. Ens ha fotut, ¡és clar! A ells no els preocupa aquesta desigualtat i, en tot cas, no tenen les urgències generades per l'exclusió social. Ells es reuneixen i es desreuneixen, i ja està. Generen quatre notícies, esventen dues o tres novetats insubstancials i si l'àpat se'ls ha posat bé, sense recórrer a l'almax ni al prosaic bicarbonat, fins i tot s'estiren amb alguna promesa que els mitjans, molts d'ells a les seves mans, recolliran puntualment abans de donar foc a l'hemeroteca.
Notícies relacionadesI així ens passa la vida, entre renyines i tirant pels barrancs de la impotència les desigualtats descarnades, jugant a desinformats, a conformistes, a respectables ciutadans que paguen els seus impostos, a senyors amb abrics i senyores amb estoles. Avui és dimarts, demà serà dimecres, i d'aquí quatre dies, la primavera.
Som tots ben collonuts, la veritat.
