Després de l’anunci de Rajoy, via entrevista a Antena 3, que tenia “un pla” per aturar el procés sobiranista català, s’esperava la revelació d’alguna cosa nova en la convenció del PP celebrada a Barcelona el passat cap de setmana. Només ha concedit una doble negativa: el no a la consulta i el no a la independència, res nou. Mentre sigui president, va assegurar, no hi haurà consulta ni separació, a més a més de començar el seu discurs assegurant que estima Catalunya i sempre se l’ha sentit seva. Aquest és el problema, que el PP i el PSOE creuen que Catalunya forma part de les seves pertinences.
Acabada la jornada, ¿el PP ve a Barcelona per seduir-nos i fer-nos passar les ganes de marxar o venen a alimentar el seu electorat de cara a les pròximes eleccions europees? ¿Ens mostren un projecte espanyol atractiu o esgrimeixen pors i amenaces perquè s’aturi el procés d’autodeterminació? Les segones parts ofereixen la realitat.
María Dolores de Cospedal va acusar els independentistes de voler separar Espanya “a cops de matxet”; Alicia Sánchez-Camacho va assegurar que li diuen com ha de ser, com educar els fills i com pensar a Catalunya. “O estàs amb ells o no ets català” va afirmar; i a més a més, va fer una comparació inadequada, inacceptable, entre el moment que viu Catalunya i la passada situació al País Basc amb ETA.
No volen convèncer els indecisos, tampoc oferir una alternativa a la independència. La seva estratègia es llegeix en clau d’any electoral. Els alts dirigents del PP, a través de les seves declaracions, busquen alimentar una militància en hores baixes a la resta d’Espanya –a l’estil del que van fer amb l’Estatut- i a Catalunya intenten combatre el discurs de C’s, que els trepitja els talons. Pretenen tornar encisar l’ala més dura del partit, però de moment, Aznar no assistirà a la pròxima convenció del PP i Mayor Oreja ha anunciat que no encapçalarà la llista dels populars a les europees.
També és un discurs per marcar perfil propi enfront possibles competidors en els pròxims comicis. Per la dreta la creació de “Vox” amb el fitxatge de Aleix Vidal-Quadras (que ja ha anunciat la seva intenció de ser candidat a Europa) el fenomen UPyD i el creixement de C’s a Catalunya. Per l’esquerra, també caldrà veure si el PSOE aconsegueix remuntar amb la reforma de Gallardón per bandera, el resultat de la iniciativa “Podemos” –front comú contra les polítiques d’austeritat- i la força dels partits sobiranistes a Catalunya i al País Basc. El futur dels populars, aquest sí, “en fallida”.
Notícies relacionadesEls pressupostos
L’aprovació dels comptes de la Generalitat per a aquest 2014 va passar desapercebuda en una setmana de successos inesperats. El més comentat de la jornada va ser la imatge dels crítics del PSC castigats per la direcció a la última fila dels socialistes i la particular intervenció del diputat Jordi Cañas en el debat pressupostari. Ara bé, qui va monopolitzar les tertúlies van ser els blaugranes. Malgrat que el Barça sigui més que un club i també l’empresa més important d’aquest país, els pressupostos tenen una incidència directa en la vida dels catalans, la dimissió de Sandro Rosell, no.
