Barreja o atavisme
La identitat de qui viu en un país diferent d'allà on té el seu origen sempre és heterogènia i complexa
El 21 i el 22 de gener d'aquest any, el Telenotícies vespre de TV-3 recollia una notícia que em va alarmar. Deia que centenars d'alumnes catalans de pares musulmans viatjaven al país d'origen de les seves famílies per aprendre -memoritzar- l'Alcorà. Les raons que esgrimien alguns dels pares entrevistats tenien a veure amb la voluntat de conèixer i mantenir la seva pròpia religió i tradicions.
Aquesta notícia em sorprèn en un moment en què estic llegint Hanif Kureishi, escriptor anglès d'origen pakistanès. En el seu llibre Soñar y contar diu que per als immigrants i les seves famílies, el desordre i l'alienitat són la condició de la seva existència. Volen una nova vida i els béns materials que l'acompanyen. Però com que els han arrencat d'un món i submergit en un altre, el que també necessiten, perquè tot se sostingui, és tradició, idees comunes, èxtasi.
Un altre autor, Salman Rushdie, anglès d'origen indi, deia que tot emigrant no s'allibera d'un problema central: el de l'autenticitat. La identitat de l'emigrat, diu, inevitablement es converteix en una cosa heterogènia. El problema és no acceptar aquesta heterogeneïtat i buscar l'autenticitat en una tradició atàvica. Des de la ciència psicològica diríem que no s'ha resolt bé el dol migratori.
El dol és el procés de reorganització de la personalitat davant els canvis experimentats. El psiquiatre Joseba Atxotegi deia que el dol pot comportar regressió psicològica -en forma d'idees màgiques i pors molt primàries-; provocar ambivalència -que pot fer que s'idealitzi un dels països i es menyspreï l'altre-; ser transgeneracional -passar de generació en generació-, i afectar la identitat.
La resolució més desitjable d'aquest dol és acceptar el canvi i l'heterogeneïtat identitària de què parlava Rushdie. Però no sempre és així. La paradoxa, llavors, és total: es marxa per canviar però al mateix temps es rebutja el canvi.
Enviar els fills a estudiar l'Alcorà al país d'origen és producte d'aquesta lluita per l'autenticitat. És renunciar a la complexitat. Els pares, buscant la seva autenticitat, poden contribuir a fer que els seus fills no prosperin i tornin a més amb una ideologia rígida, fanàtica i excloent -el reportatge del dia 22 mostrava les noies estudiant l'Alcorà amb nikabs, cosa que dóna una idea exacta de l'islam que se'ls ensenya.
Notícies relacionadesTornant una altra vegada a Hanif Kureishi, la solució més interessant i creativa a aquest dol la descriu bé quan diu que, per a ell i molts altres nois de la seva generació nascuts a Anglaterra, aquest va ser sempre el país al qual pertanyien, encara que els diguessin -sovint en termes de maltractament racial- que no era així. Lluny de ser un conflicte de cultures, deia, les nostres vides semblaven sintetitzar elements dispars: el pub, la mesquita, dos o tres idiomes, rock and roll, pel·lícules índies. La nostra àmplia família i la nostra individualitat britànica es barrejaven.
En la barreja hi ha la solució, no en l'atavisme. Psicòleg i escriptor.
