Una lliçó de coratge i dignitat per un nou país

En el món occidental, en democràcia, hem après a a viure i conviure, a dirimir les diferències votant. Tan senzill com això, votar. I ens hem acostumat a acceptar les decisions de la majoria, tant si ens agrada més com si ens agrada menys la voluntat ciutadana que s'expressa a les urnes. Això és el que va refermar el Parlament per una gran majoria que encara hauria pogut ser més àmplia. El Parlament va prendre una decisió tan sana com refermar que el futur de Catalunya l'han de decidir els catalans; i que ho han de fer votant, que és la millor manera que han trobat les societats democràtiques per adoptar decisions col·lectives. I és que la resolució aprovada demana al Govern espanyol el traspàs de la competència per celebrar referèndums que recull la Constitució espanyola, simplement això.

Dissortadament, si bé no és cap sorpresa, entre aquesta àmplia majoria democràtica ja no hi esperàvem el bloc representat pel Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's), que s'oposa cada dia amb més virulència al fet que els ciutadans de Catalunya, tots!, puguem votar per decidir el futur. El PP i C's s'erigeixen com aquells que no volen deixar votar i que ningú voti. Menció a part mereix el PSC, sort en tenim de l'actitud exemplar de molts quadres socialistes lleials al compromís històric del PSC amb la democràcia, amb la llibertat i amb Catalunya. Els diputats Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura van protagonitzar tota una lliçó de coratge i dignitat quan van fer allò que hauríem esperat de tot el PSC: estar al costat de la democràcia i comprometre's amb la defensa que sigui la ciutadania la que decideixi el futur del país, votant. El reconeixement més sincer per a ells i per a tots els regidors, alcaldes i militants del PSC que contra totes les adversitats defensen als seus municipis que els catalans hem de decidir el futur votant.

La direcció PSC, no obstant, ha decidit prioritzar els interessos electorals del PSOE per damunt de la voluntat i l'interès general dels catalans, d'un PSOE entregat en cos i ànima al discurs del PP i amb un Alfredo Pérez Rubalcaba que no es cansa de dir que en qüestions d'Estat -en clara al·lusió a Catalunya- el PP sap que pot comptar amb el PSOE a ulls clucs. Mantenir la ficció d'un federalisme insubstancial -per si  de cas els dirigents del PSOE recorden a tothora que és més del mateix- és un absurd. I si a sobre s'acompanya amb un «el PP sap que en qüestions d'Estat pot comptar amb el PSOE» que postil·la Rubalcaba, ja està tot dit.

Notícies relacionades

La verdadera lliçó de dignitat

Twitter era una cerveseria de Múnic

Alguns encara recordem aquelles paraules del president José Montilla adreçades a José Luis Rodríguez Zapatero quan el va advertir: «Te queremos mucho José Luis pero queremos más a Catalunya». És aquest el PSC que necessita el país, és aquest el PSC que és útil al país, que treballa per al país i per a tota la seva gent. En cap cas exigim al PSC que esdevingui independentista, només li estem demanant que sigui demòcrata i no subordini les necessitats de Catalunya a les urgències i el dictat del PSOE. O construïm aquest nou país, aquest nou projecte col·lectiu, o l'alternativa a la qual ens aboquen el PP i el  PSOE és una involució en tota regla. O avancem o ens faran retrocedir 40 anys.

Tots estem cridats a construir un nou país, al servei dels ciutadans, eficient, modern i que sigui un referent a Europa per la seva qualitat de vida, pels seus serveis públics, pel seu dinanisme, per la seva capacitat d'integració, per la seva emprenedoria, pel seu compromís a fer un món més amable i més just. Farem un país nou per viure i conviure i en aquest projecte necessitem moltes Gelis, Elenas o Venturas, i tants d'altres, per construir una societat més justa i lliure. El repte és imponent, gegantí, i per això necessitem a tothom que tingui vocació de sumar per fer-ho possible. I sumant ens en sortirem i no serà la victòria d'uns sobre els altres, serà una victòria de país, d'uns país de tots i per a tots, tant dels que votin que no com dels que votin que sí.