Estadis 'business approach'
"El 'business approch' del nou estadi ens ha permès incrementar el nombre d'empreses que hi vénen a fer negoci, des de Bruges, Anvers o la mateixa ciutat de Gent". Paraules d'un orgullós i jove Xavier Louwagie, cap de comunicació del KAA Gent, mentre m'ensenyava el nou estadi que van inaugurar just aquest juliol, amb un partit contra l'Stuttgart. Un professional que es defineix "de sang culé i cor català", gràcies a l'any d'Erasmus que va fer a la Universitat Autònoma de Barcelona. En Xavier m'ensenya un estadi que ha costat 85 milions d'euros al club belga, i que s'ha pagat havent d'assumir que "durant dos anys hem hagut de patir més en la faceta esportiva". El resultat, però, és espectacular: un estadi de 20.000 espectadors que incorpora locals comercials per llogar, una sala VIP convertible en discoteca a la primera planta (amb dues hores de música non-stop després del partit), una fanzone a dins de la segona corona, un restaurant amb vistes a l'estadi a la tercera i 19 skyboxes VIP a la quarta planta, amb accés directe a l'amfiteatre. Amb tonalitats blanques i blavoses –també a la pell exterior–, com són els colors dels Búfals (sobrenom de l'equip, en record a l'estada que Buffalo Bill va fer a la ciutat a inicis de segle XX), l'estadi és el signe de la modernitat del futbol belga, potser d'acord amb el bon joc que desplega la seva selecció nacional.
"Estic molt orgullós de tenir un dels millors estadis del país", m'explicava l'Armande, mentre fèiem temps a la sala de premsa durant la prèvia del partit, que va enfrontar els locals contra el Kortrijk (0-1). Ell fa 40 anys que és al club, des que el seu fill va començar a jugar-hi amb 8 anys i va posar-se a treballar per les categories inferiors, d'on va arribar a ser secretari del director esportiu. Ara, ajuda a la gent del gabinet de premsa atenent als periodistes visitants. Un amfitrió de luxe, erudit de la història dels búfals, enamorat dels seus colors i el Ghelamco Arena: una de les atraccions de la ciutat de Gent, una meravella urbanística per si mateixa al cor de Flandes.
El debat sobre la remodelació del Camp Nou (i el posterior sobre el nou Santiago Bernabéu) va sobresortir pocs dies després d'aquesta visita a Bèlgica; de fet, després de comprovar de nou que la marca Barcelona obria les portes a qualsevol. Però, si bé és cert que el periodista català (i del Barça) avui és tractat a cost de ministre quan viatja per camps de futbol de tot el món, també és cert que davant d'una agenda esportiva marcada pel projecte del nou Camp Nou aquells qui han viscut abans un debat similar es mostren orgullosos de pensar que potser poden ensenyar alguna cosa nova al futbol espanyol. No van errats, perquè el Ghelamco Arena és una mostra de com un club dimensiona correctament una infraestructura –té una mitjana de 18.000 espectadors per partit– i la posa al servei de la ciutat per beneficiar-se'n uns (el club) i altres (els aficionats i els veïns). La vertadera essència de l'urbanisme.
Notícies relacionadesLa xifra que Javier Faus va posar sobre la taula és esfereïdora si la comparem amb el què va costar construir el nou camp del Gent. El Barça, si els pronòstics no fallen, invertirà 600 milions d'euros en tota la remodelació, des de l'estadi (420) al nou Palau i tot l'exterior. Però, el què cal analitzar al final és quina serà la capacitat d'amortització d'aquesta inversió, quan el nou complex blaugrana es posi definitivament al servei del club, la ciutat i el país. N'estic convençut que el business approach és la via per entendre la gestió d'instal·lacions d'ara endavant; i en això, sembla que la junta del Barça no li tremola el pols. De fet, la conceptualització dels camps de futbol com a parcs temàtics –de qui el professor Miquel de Moragas n'està teoritzant la seva funcionalitat– és una derivada d'un concepte més ampli: entendre els clubs de futbol com a multinacionals de l'entreteniment (en el cas dels grans d'Europa, es clar). I, en tot cas, entendre'ls tots ells com a empreses proveïdores com a serveis d'oci, sigui per una ciutat com Gent o una capital com Barcelona. Per això, el Museu del Barça és el més visitat de la ciutat.
Però, a diferència de Gent –que els abonats i les empreses omplen l'estadi, malgrat la mala dinàmica dels homes de Mircea Rednic– el soci del Barça obliga a fer compatible la previsió d'una inversió milionària en infraestructures amb la preservació de l'èxit esportiu. Segurament, per això Faus es va afanyar a deixar-ho clar. I, a més a més, cal tenir en compte que el Barça és una de les màquines de fer diners més importants del país i el seu atractiu econòmic –sigui per Coca-cola o Intel, tant se val– és, en bona part, a causa del seu gran èxit sobre la gespa: el tancament del cercle virtuós. Per això, a can Barça no val a badar. Per molt que els socis puguin lluir de tenir el millor camp d'Europa l'any 2021, el tret podria sortir per la culata si la pilota no entra a la porteria. Coses de ser el millor club del món.
