La Isona no està gens sola
“La vaga d’avui de TV3 ha estat un error dels nostres companys”, va afirmar ahir la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, a la gala de lliurament dels Premis Gaudí. Una declaració polèmica, que ha causat força rebombori i ha posat un cop més sobre la taula el debat que sempre es produeix quan els treballadors d’un servei públic decideixen fer vaga.
Perquè la Isona, que s’atreveix a dir que està al mateix “barco” (sic) que els vaguistes, no està pas sola. Va de la mà de totes aquelles persones que treuen l’agenda cada cop que senten a parlar d’una vaga per veure si els seus interessos individuals li permeten defensar els drets col·lectius. Va de la mà de tots aquells que parlen d’un vaixell que ens ha de portar a tots a Ítaca, sense recordar que en aquest Titanic hi ha passatgers de primera, segona i tercera classe. I va de la mà dels qui, sempre onejant la bandera de l’interès públic, s’equivoquen assenyalant els seus enemics.
“Els nostres companys de TV3 no han entès que anaven contra els Gaudí, i ells no volien anar contra els Gaudí, volien resoldre el seu conveni col·lectiu”. Passola cau en l’error de creure’s el centre d’una batalla que no és la seva i d’assumir la cerimònia d’anit com a parèntesi imprescindible en la lluita pels drets col·lectius dels treballadors de la televisió pública. Però, perquè de sobte s’ha convertit en una qüestió d’estat la retransmissió d’una gala que, per bé que contribueix a la difusió del cinema català, l’any passat no va aconseguir una audiència superior a l’11%?
Probablement la Isona, si n’és usuària, tampoc deu estar molt contenta amb les incòmodes vagues de transports que la fan arribar tard als seus compromisos. Si té el costum d’anar en cotxe, tampoc li farà gràcia trobar-se amb una protesta dels treballadors de Panrico tallant l’autopista. Però és precisament aquesta molèstia el que busca una vaga, i per això s’aprofiten aquelles ocasions en les que es pot aconseguir un major ressò i visibilitat.
Si la presidenta de l’Acadèmia, ja que assegura ser companya de viatge dels vaguistes, preferia una forma de protesta que molestés directament als responsables polítics i no pas als ciutadans, ahir va perdre una oportunitat d’or. La gala de lliurament dels Premis Gaudí va ser una de les cerimònies més conformistes i còmplices amb els poders hegemònics que hem pogut veure en els darrers anys, evitant qualsevol mena de comentari que pogués incomodar a les autoritats presents.
Notícies relacionadesI ja em perdonareu, però a mi en aquestes gales tan plenes de glamur i 'postureig', si no es reparteix una mica de brega als polítics, m’agafa la soneta. El mateix li degué passar al President de la Generalitat que, aprofitant el bàlsam de tranquil·litat d’una cerimònia tant dòcil, es va adormir a la seva butaca.
Post publicat en el blog de David Belzunce
