MIRADOR
La verdadera lliçó de dignitat
Pocs veuen el que som, però tots veuen el que aparentem, afirmava Maquiavel, avançant-se a l'actual situació de la política catalana, que s'ha convertit en un espectacle en què la ciutadania contempla, a vegades il·lusionada, a vegades fastiguejada, sovint incrèdula, una escenificació que, més enllà de les aparents bones intencions i de les crides a l'èpica, no aporta cap resposta tangible a les demandes legítimes de més autogovern, ni cap mesura concreta que resolgui els problemes quotidians de la ciutadania.
Constato cada dia les dificultats per canviar aquesta manera de fer instal·lada en la política catalana gràcies a CiU i al seu soci-principal partit de l'oposició, ERC. Cap proposta sobre polítiques socials, cap mesura sobre política industrial, cap actuació de lluita contra l'atur proposades pel grup socialista tiren endavant, com si la política romana del Panem et circenses s'hagués instal·lat a la Catalunya actual, però sense pa.
La banalització del llenguatge també forma part d'aquesta nova política. Paraules com dignitat o democràcia són desvirtuades a força de ser utilitzades com a pedres contra l'adversari polític. Apel·lava a la dignitat, des d'aquestes mateixes pàgines dilluns passat, el màxim dirigent del partit que ha permès tirar endavant uns pressupostos que van contra la dignitat del poble de Catalunya.
Però poc digne és aprovar un pressupost amb 200 milions de noves retallades en educació, amb 800 milions de noves retallades en salut, amb l'increment dels copagaments pels serveis d'atenció a la dependència. Poca dignitat hi ha a consignar 2.300 milions en ingressos que no saben d'on trauran i que temo que acabaran sent més retallades que pagarem, com fins ara, els treballadors i les classes mitjanes. Molt poques lliçons pot donar qui s'ha convertit en còmplice dels seculars aliats de la dreta, CiU i PP, i que ha sumat els seus vots a polítiques de retallades.
La voluntat popular i la llei electoral van situar ERC com a principal partit de l'oposició. Però a Catalunya vivim el fet insòlit de veure com l'oposició s'ha convertit en la crossa del Govern, una decisió legítima que no ha anat acompanyada de la renúncia al rol de cap de l'oposició. Vivim, doncs, la poc democràtica situació que el soci del Govern és el cap de l'oposició.
Mentrestant, l'atenció política i mediàtica se centra en les estratègies parlamentàries per fer possible la consulta. Una demanda de la ciutadania que els socialistes compartim i recolzem. Crec fermament que els catalans i les catalanes tenim dret a decidir la nostra relació amb Espanya. I estic convençut que les estratègies que s'estan seguint aparentment per aconseguir aquesta consulta no contribuiran a fer-la possible.
Ni les decisions unilaterals d'una pregunta i una data, ni la presentació de propostes al Congrés destinades a ser tombades per les majories, contribueixen a la consulta. Contribueixen a engrossir la llista de greuges, a fomentar la confrontació. Contribueixen, en definitiva, a aparentar que es treballa per a la consulta quan només s'actua d'acord amb interessos electorals.
Notícies relacionadesNo podem renunciar a lluitar contra la crisi, perquè fiar-ho tot a un futur idíl·lic seria no estar a l'altura de les nostres responsabilitats. Catalunya ens necessita. Ens necessita ara i aquí per tornar a la ciutadania els drets que ha perdut, i per evitar que se'n perdin encara més, com pot passar amb la reforma de la llei de l'avortament. Ens necessita per tornar a reconstruir el sistema de benestar que tant ens havia costat construir i que en tan poc temps les polítiques d'austeritat han tirat per terra.
Ens necessita per posar en marxa verdaderes polítiques de reactivació econòmica capaces d'invertir en el millor recurs que tenim, el capital humà. Ens necessita per impulsar els sectors essencials per al nostre futur. Ens necessita per fer possible, sense aparentar, un futur en què puguem decidir democràticament i viure dignament. Aquesta és la verdadera lliçó.
