Vés-te'n, Wert

En una de les excuses més patètiques que es recorden, el ministre d'Educació i Cultura ha explicat que no assistirà a la nit dels Goya perquè l'endemà ha de matinar. José Ignacio Wert viatja dilluns a una reunió i s'amaga rere un presumpte "problema d'agenda" per no assistir a una gala, la més important del seu negociat, la data de la qual estava fixada des de l'abril del 2013. Segons sembla, nou mesos d'antelació no són suficients per a l'ocupadíssima agenda del senyor.

Wert és el ministre més mal valorat de la democràcia dins del Govern central amb la pitjor imatge pública des que la televisió és en color. No és una opinió, és la dada que dóna el CIS, on Wert cau en cada baròmetre; en l'últim va suspendre amb un 1,46 i va marcar una nova plusmarca nacional. Fins que va arribar Mariano Rajoy a la Moncloa, el ministre espanyol més mal valorat des que existeix el CIS havia estat Carlos Solchaga, que va treure un 2,5 l'any 1992. Si en comptes d'un rècord d'impopularitat parléssim dels cent metres llisos, Wert els hauria corregut en 5,2 segons. Un aplaudiment per a ell.

Wert és el més mal valorat i probablement el més escridassat, i això explica que es vulgui estalviar el mal trago d'una gala dels Goya que probablement no li agradarà. Però el ministre no només s'escapa de les crítiques del cine espanyol, també fuig de la seva pròpia responsabilitat i de les conseqüències de la seva nefasta gestió. Si no li agrada la seva agenda, que renunciï també a la butaca, a la cartera, al despatx i al cotxe oficial. Ser ministre ho inclou tot, també el que disgusta el senyor Wert.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En qualsevol altre país europeu, seria impossible un comportament com aquest. No seria imaginable a França, per exemple, que un ministre de Cultura boicotegés els premis César; aquestes coses només passen aquí. La dreta no li ha perdonat mai al cinema espanyol el que va passar el 2003, en aquella gala del No a la guerra contra la bogeria bèl·lica d'Aznar. Des d'aleshores, aquests patriotes, a qui tant els agrada parlar de la marca Espanya, no han deixat d'atacar el cine espanyol que, malgrat les travetes, ha aconseguit un indubtable reconeixement internacional

Molts dels nostres professionals són profetes a Hollywood, mentre reben calúmnies, càstigs i menyspreu per part del seu Govern. Un dia posen en dubte la qualitat del seu treball, l'altre els acusen sense proves de defraudar, l'endemà els imposen l'IVA més car d'Europa i el següent boicotegen els seus premis. Davant d'això, hi ha qui creu que els cineastes haurien de posar bona cara i no ficar-se en política. Abaixar el cap i no dir ni piu. Obliden una cosa: que les persones del cine són ciutadans amb el mateix dret a la llibertat d'expressió que els altres. Ni callen ni han de callar.