Concentració contra la nova llei de l’avortament, el 20 de desembre passata Barcelona. /
Després de dos anys de govern, el Partit Popular complirà una, potser l'única, de les seves promeses electorals. Es tracta de la nova regulació de l'avortament, i en aplicació de la neollengua a la qual ens tenen tan acostumats, el col·loca un nom ("Avantprojecte de Llei Orgànica de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada") que diu gairebé el contrari del contingut real del projecte de llei.
En el tema de l'avortament el debat pot anar molt lluny. Podemos parlar sobre quan comença la vida, però per a això hauríem de definir primer què és vida i, més encara, què és vida humana. Ara mateix no estic segur que la ciència pugui afirmar amb seguretat en quin moment comença aquesta vida. I, en tot cas, no crec que ho hagi de fer, perquè aquest debat està massa influït per idees alienes a la ciència, idees religioses, només basades en la fe, que afirmen que la vida és un do de Déu.
El debat sobre l'accés a l'avortament, en canvi, s'ha de centrar en la consideració de la dona com a igual a l'home, titular dels mateixos drets i amb la mateixa capacitat de decidir per si mateixa sobre el seu cos i la seva vida. Tota dona té dret a decidir quan, com i amb qui vol tenir relacions sexuals, i com i quan vol ser mare, o no ser-ho: aquesta és la base dels drets sexuals i reproductius reconeguts internacionalment i es tracta d'un aspecte encara més fonamental per a l'alliberament de la dona que la incorporació a la vida laboral.
La qüestió de l'accés a l'avortament està, per tant, lligada al context més ampli dels drets sexuals i reproductius, que, com tots els drets humans, incorporen l'obligació dels Estats de defensar-los i fer-los efectius. No obstant, els entorns de risc en què moltes dones es veuen obligades a avortar reflecteixen no només la seva desesperació, sinó també i massa sovint, la passivitat de l'Estat a l'hora de respectar i protegir els drets de la dona.
A l'hora d'intervenir en els drets sexuals i reproductius s'han de respectar els principis bàsics de laïcitat, de ciutadania i de democràcia real. S'ha de fer realitat el dret que la dona decideix, la societat respecta, l'Estat garanteix i l'Església no hi intervé.
En el cas d'Espanya la passivitat de l'Estat s'ha acabat. El projecte de llei suposa una intromissió en tota regla en els úters de les dones, una intervenció del govern en els drets sexuals i reproductius de les dones espanyoles, contravenint de forma brutal els principis que abans he assenyalat.
En efecte, el projecte de llei contravé el principi de laïcitat perquè sorgeix en resposta a les demandes de la jerarquia catòlica espanyola, una de les més fonamentalistes del món, i a la mateixa ideologia del ministre de Justícia, cosa que converteix a aquesta llei en injusta, paternalista, autoritària i degradant.
També contravé el principi de ciutadania perquè converteix la meitat de la població espanyola, les dones, en menors d'edat que necessiten ser tutelades per l'Estat i l'Església, i perquè el 70% dels espanyols ens manifestem còmodes amb l'actual llei de terminis, cosa que fa que aquesta llei sigui, a més, innecessària.
Però encara més, aquesta és una llei contraproduent i perillosa, perquè hi ha evidència a nivell mundial que amb lleis restrictives no només no disminueixen els avortaments sinó que augmenten, i també ho fan els riscos per a la salut de les mares, les més pobres per descomptat, que han d'avortar en condicions insegures.
A més, la no inclusió del supòsit de malformacions del fetus la converteix en una llei cruel perquè obligarà a tenir nens no desitjats i amb malformacions importants, mentre es buida de contingut la llei de dependència que podria ajudar a suportar la càrrega que suposa aquest fet, sobretot per a les famílies amb menys recursos, cosa que també la fa una llei classista.
Notícies relacionadesTal com s'ha presentat, l'avantprojecte ens retrotreu a aquells anys de vols a Londres, les que tenien mitjans, o d'avortaments amb julivert o amb agulles de fer mitja i els seus consegüents riscos; ens trasllada a una època en què les dones estaven en llibertat vigilada, en maternitat vigilada, perquè el seu cos, la seva vida, només servien per a la reproducció del patriarcat que ha impedit durant segles que les dones poguessin elegir, que fossin persones, més enllà de ser, o no ser, mares.
