Tatiana Sisquella

Em poso a escriure aquestes línies i recordo la flamant i enèrgica veu amb què l'hem pogut escoltar durant molts moments a la ràdio catalana. La recordo, i la meva ment canvia ràpidament cap al català, un català correcte, alçat i sempre en el to adequat per transmetre la notícia que fos. Parlo de la veu i l'accent de la Tatiana, la jove catalana que tants moments brillants ens va brindar rere els micròfons de la ràdio, una dona que amb només 35 anys ja era des de fa molt un referent radiofònic de Catalunya.

La mort ens l'ha arrabassat, s'ha emportat la seva agilitat professional, la seva energia, el seu domini de la situació als estudis i sobretot el seu carisma. La malaltia contra la qual feia 7 anys que lluitava ens ha arrabassat la Tatiana. La mort jove és un factor del qual ningú obté respostes, és una incertesa total, un buit crònic i un record inesborrable. La mort jove és un cubell de llàgrimes que busquen desfogar-se, és una negació absoluta d'un futur il·lusionant, és un mur contra els plans, és un silenci frustrant i sobretot és la certesa més absoluta que és irremeiable.

La Tatiana era una dona amb coratge, una dona que va plantar cara a la malaltia amb un somriure, i que va viure fins als seus últims mesos amb un somriure irreprotxable. Un somriure que transmetia tranquil·litat i harmonia, que indicava als seus el consol que vivia un dia a dia feliç i que la seva joventut seria a flor de pell fins al seu últim dia.

No calia conèixer-la personalment per saber-ho, la Tatiana, com tants altres professionals que tantes i tantes vegades s'han exposat davant l'opinió pública, fa que hi hagi moments a la ràdio que facin que la professionalitat passi a segon terme i que sigui la humanitat i la persona la que actuï per si sola. I això va fer veure que la Tatiana era una dona amb llum, una dona que anava il·luminant sempre el camí per on passava i que deixava empremta allà on anés.

I això ha fet a la ràdio, a les emissores on ha treballat, als programes on ha intervingut, i als estudis que ha trepitjat. Allà on ha anat la Tatiana ha deixat la seva empremta, la seva professionalitat i la seva fermesa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ara, en aquests estudis no hi ha buit, no hi ha silenci, perquè la Tatiana sempre deixava empremta, i sempre parlava amb fermesa. I ho seguirà fent, perquè vas ser, ets i seràs un gran exemple radiofònic a Catalunya.

Amb coratge, força i il·lusió mostra la teva allà on siguis. Sempre et recordarem, valenta.