Al contraatac
Lírica democràtica
Aquesta setmana la majoria parlamentària del PP ha convertit el primer ple del Congrés del 2014 en un cop de puny a diversos drets fonamentals. Els aplaudiments, les rialles i la satisfacció amb què ses senyories han fet passos ferms per eliminar la justícia universal i la llibertat de decidir de les dones serien de sorpresa si encara retinguéssim aquesta capacitat. Tot de cop: una mala setmana per a la lírica democràtica.
Sense ni un sol suport, amb el rebuig en bloc de la resta de partits, la Cambra va aprovar una proposició de llei perquè els jutges espanyols deixin de tafanejar en delictes comesos fora del territori nacional. Una espècie de llei de punt final amb la qual Espanya envia el missatge internacional que els drets humans no ens espatllaran els negocis. Fins aquí podíem arribar. «¿Què els ha promès la Xina a canvi d'aquesta jugada?», va preguntar la diputada Irene Lozano, d'UPD. «Espanya es converteix en còmplice de la impunitat dels crims de guerra», va afegir Jordi Jané, de CiU. Malgrat odiar el comunisme, el PP ha sucumbit al primer esbufec diplomàtic del gegant asiàtic davant l'ordre de detenció contra cinc dels seus exdirigents. Només ha calgut una insinuació («esperem que a Espanya es prenguin seriosament la nostra preocupació») perquè el Govern es precipités en la redacció d'una llei que s'emportarà desenes de causes obertes a l'Audiència Nacional. El cas del Tibet -el que va trepitjar l'ull de poll de Pequín- estava al límit de la competència, és cert, però la celeritat i la sobreactuació governamental en la redacció de la nova llei crearan espais d'impunitat en crims com el tràfic de persones, el narcotràfic, el terrorisme islamista, les ablacions… El que passi fora d'Espanya ens importarà jurídicament un rave. És més, si aquell narco o aquell mafiós compren un pis aquí, els regalem el permís de residència. Bussiness, ja saben. Ser fort amb els febles i febles amb els forts defineix una determinada aparença moral.
Els orígens de la justícia internacional apareixen després de la segona guerra mundial amb la creació del Tribunal de Nuremberg. Des de la dècada dels 80 es va estendre a causes relacionades amb els drets humans bàsics i a la persecució dels criminals quan sortien del seu territori. Però avui Pinochet no passaria pel tràngol de ser arrestat a Londres, fet que ens va col·locar a l'avantguarda de la justícia internacional.
Notícies relacionadesTornar al lloc d'on vam fugir
S'acaba l'espai d'aquesta columna i no els he parlat de l'altra gran alegria del ple del Congrés: el de Gallardón i la seva contrareforma de l'avortament. En la disciplina de vot va quedar demostrat que no és ell, són tots, per més que Rajoy no sigui mai a Espanya quan surt el tema. Molt curiós. En fi, tornem a tota velocitat al lloc d'on ens vam pensar que ens havíem escapat per sempre.
