MIRADOR
Mato i Homs, sofismes i disbarats
Agafin-se fort, segons la ministra de Sanitat, Ana Mato, «el primer indicador que retorna Espanya a abans de la crisi» és l'avanç en la lluita contra la pobresa infantil. Ho va dir al Senat i es va quedar tan ampla, utilitzant una dada de l'INE que apunta que la taxa de risc de pobresa en els menors de 16 anys hauria retrocedit del 28,9% el 2012 al 27,7% l'any passat, que és com estàvem el 2008. Deixant de banda que és igualment intolerable una xifra així, la dada en si mateixa és enganyosa perquè, com expliquen els experts, aquesta taxa no mesura la pobresa sinó el percentatge de persones que estan per sota dels ingressos mitjans en un moment concret. I com que els ingressos per família van caure el 2013 un 3,5%, el llindar que marca el risc de pobresa relatiu també ho va fer. Però això no significa que hi hagi menys pobres ni que la pobresa severa s'hagi reduït.
Tampoc la infantil, que s'ha disparat de forma vertiginosa. La ministra utilitza un sofisma, se serveix d'una dada aparent per intentar colar-nos la idea que, un cop superada la recessió, ja estem a la sortida de la crisi, i els primers beneficiaris en són, és clar, els pobres. ¿A qui pretén enganyar?
No és Mato l'única que utilitza sense cap pudor les estadístiques en un tema tan delicat. També el portaveu del Govern, Francesc Homs, afirmava que la pobresa a Catalunya ni es crea ni es destrueix, sinó que es manté inalterable en el temps a l'entorn del 19,1% de la població. Tenim uns pobres irredempts, estructurals, va venir a dir, al·ludint a unes dades en què es barregen naps i cols. Tot aquest disbarat va ser a compte del ple monogràfic que PSC, ICV-EUiA i CUP han forçat al Parlament (sense el suport d'ERC, prenguin nota d'això) per debatre sobre la pobresa infantil. Segons Unicef i el sociòleg Pau Marí-Klose, a Catalunya ronda el 30%.
Notícies relacionadesLa punta de l'iceberg són els 660 casos diagnosticats de menors malnodrits. Però tot i ser molt greu, la pobresa infantil no només és un problema d'alimentació. Es manifesta també en la falta de material escolar o vestuari, d'higiene per falta d'aigua o calefacció a les vivendes, problemes bucodentals o de visió, trastorns de conducta, baix rendiment escolar i, finalment, en fracàs social i personal. ¿Han oblidat CiU i ERC les promeses que van subscriure, juntament amb altres forces, a petició de la plataforma FEDAIA en les eleccions del 2012?
No és acceptable el negacionisme del Govern, a l'estiu del conseller Boi Ruiz i ara d'Homs, que diu que en això hi ha molta confusió amb les dades. A aquest pas, no m'estranyaria que el CEO, que ha de ser una estructura d'Estat, ens sorprengui amb una altra inversemblant enquesta experimental per internet que edulcori la realitat.