Genocidi contra la justícia universal

La proposició de llei del Grup Parlamentari Popular -aprovada aquesta setmana pel Congrés- que pretén dificultar en grau superlatiu, si no eliminar, la jurisdicció universal deu sonar a música celestial als responsables dels crims internacionals més greus.

Aquest principi ha possibilitat, fins ara, la investigació i l'enjudiciament a Espanya d'horribles crims, com el genocidi o crims de guerra, comesos en altres països. Va ser la comunitat internacional la que va decidir, després dels horrors de la segona guerra mundial, que aquests crims, per la seva especial gravetat, no podrien quedar mai impunes i haurien de ser perseguits pels estats amb independència del lloc on es van cometre i de la nacionalitat de les víctimes i els victimaris.

Els camins legislatius espanyols circulen en sentit contrari al dret internacional. Si els jutges espanyols van ser pioners -i un bon exemple d'això va ser la persecució de Pinochet i d'altres acusats de crims contra la humanitat-, la possibilitat que els nostres tribunals jutgin aquests subjectes s'ha anat reduint en els últims anys fins a ser tan estreta com el forat d'una agulla. Aquesta perniciosa proposició de llei, que ha de ser retirada, és la guinda d'aquest desenvolupament. És inadmissible que els nostres governants venguin, una vegada més, l'obligada protecció judicial dels drets humans i la dignitat de les víctimes per interessos polítics i econòmics amb la Xina.

La proposició inventa nous requisits per evitar l'enjudiciament d'aquests grans criminals, com per exemple que el responsable del delicte sigui espanyol o, si és estranger, que estigui a Espanya. D'acord amb la nostra Constitució, els tractats internacionals no poden ser modificats per una llei. Diu el refrany que qui és amo governa. Si els amos (estats) arriben a un acord, els legisladors no poden modificar els tractats internacionals. Si perquè un Estat pugui perseguir un delicte, un tractat exigeix determinats requisits, la llei, com ara es pretén amb la proposició, no en pot exigir altres d'addicionals, perquè està modificant el tractat amb la finalitat de restringir la jurisdicció universal. Aquest mètode estrangulador vulnera el dret internacional i la Constitució.

Igualment, és contrari a la nostra Constitució i al Conveni Europeu de Drets Humans -i, per tant, intolerable- que es pretengui arxivar els processos que estan en tramitació judicial fins que es verifiqui la concurrència dels nous requisits. El sentit comú i el respecte a la tutela judicial exigeixen el contrari. El Tribunal Constitucional és ben clar: el dret a la tutela judicial efectiva impedeix que una llei pugui immiscir-se en un procés judicial que ja està en marxa. I el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que el principi de la preeminència del dret i la noció de procés just consagrats per l'article 6 del citat conveni s'oposen, excepte per raons imperioses d'interès general, a la ingerència del poder legislatiu en l'administració de la justícia per influir en el desenllaç judicial del litigi.

L'ocurrència d'impedir exercitar l'acusació popular perquè es persegueixin aquests delictes desconeix que aquesta acció popular compta igualment amb protecció constitucional i que, com s'ha demostrat, les honestes acusacions populars han tingut un paper decisiu per a l'enjudiciament d'aquests casos. El que hi subjau és el control de l'acció penal per part del Govern de torn.

Per un altre costat, sembla que es distingeix entre víctimes de primera i de segona categoria. No es pot comprendre, per exemple, per què per perseguir el terrorisme és un requisit suficient ser víctima espanyola, mentre que per al genocidi o crim de guerra ser víctima espanyola n'impediria l'enjudiciament excepte que hi concorreguessin altres requisits addicionals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La reforma pretesa, amb independència de la deplorable tècnica legislativa que presideix la seva redacció i la seva gairebé clandestina tramitació, és contrària a la nostra Constitució i al dret internacional, i molt especialment al dret internacional dels drets humans. Ignora deliberadament que la comunitat internacional s'ha compromès en la persecució dels crims internacionals més greus  i que la naturalesa de la majoria d'aquests crims obliga o permet la persecució universal. Sembla com si el Grup Parlamentari Popular hagués assumit l'exabrupte d'Unamuno «¡que inventin ells!» i l'hagués convertit en un «¡que investiguin i jutgin ells!».

També firma l'article Manuel Ollé Sesé, professor de Dret Penal de la Universitat Complutense.