Estratègies obliqües
Ni patriotes ni pro vida
Espanya limita al nord amb França, a l'oest amb Portugal, a l'est amb el Mediterrani i al sud amb la Guàrdia Civil, en una línia verda i amb tricorni que ens separa del Marroc, segons la nova doctrina del ministre de l'Interior. Espanya, diu Jorge Fernández, té a Ceuta una frontera «retrotreta», i per això els immigrants que dijous van sobreviure a les bales de goma i al mar mai entraran a Espanya, encara que arribessin gairebé ofegats a la platja espanyola d'El Tarajal. No eren a Espanya perquè, segons el ministre retrotret, el territori nacional no comença on diuen els mapes, sinó després de sobrepassar l'últim agent de la Guàrdia Civil, com en el rugbi. Aquesta hipocresia té els seus avantatges. Segons la llei, no es pot expulsar els immigrants en calent: una vegada trepitgen Espanya, s'ha de complir una sèrie de tràmits. Però si Espanya comença quan ho diu la Benemèrita, qualsevol expulsió d'una puntada serà sempre legal.
Si la platja ceutina d'El Tarajal no és d'Espanya, ¿que potser és marroquina? Doncs amb aquests patriotes no se sap mai: tan aviat t'envien un batalló per recuperar l'illot de Perejil com cedeixen un tros de Ceuta al Marroc per justificar l'enèsim nyap en uns fets que ja van per 15 morts i desenes de mentides sense que ningú n'assumeixi la responsabilitat.
Inhumà
Dos dies després de la tragèdia, el director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández Mesa, va negar que els seus agents haguessin disparat pilotes de goma als immigrants mentre estaven al mar. «Això seria inhumà», va explicar l'encara director general. «No crec que hi hagi cap espanyol que cregui que la Guàrdia Civil fos capaç d'això». Tenia raó: el que va fer la Guàrdia Civil, i que una setmana després va admetre el mateix ministre, va ser inhumà. Per això ha de ser destituït per mentider o per incompetent, tant si va mentir deliberadament com si els comandaments de Ceuta el van enganyar.
És inhumà disparar bales de goma mentre desenes de persones que no saben nedar boquegen a l'aigua, lluitant com poden per sobreviure -molts d'ells venien de països sense costa i probablement era la primera vegada que es ficaven al mar-. És inhumà que ningú avisés Salvament Marítim ni la Creu Roja. És inhumà que la Guàrdia Civil no es mogués per assistir els immigrants que s'ofegaven a unes desenes de metres de la seva llanxa. I és encara més inhumana l'excusa que ha donat Interior per explicar per què no hi va haver rescat: perquè no podien entrar en l'espai marítim marroquí.
Les fronteres «retrotretes» són així: asimètriques. Molt flexibles o molt rígides, depenent de l'excusa que interessi al senyor ministre, aquest «pro vida» de paraula i oració, no pas d'obra.
