No pot resultar més paradoxal. En un moment en què des de totes bandes s'ha apuntat a la banca com causant de la crisi que ha assolat la nostra societat, deixant milers i milers de famílies en una situació d'exclusió i vulnerabilitat, just en aquest moment, es reforça el rol de la banca. Sense cap tipus de reforma estructural, els seus beneficis segueixen disparant-se obscenament: 59.000 milions d'euros l'any passat, pràcticament el doble del pressupost de la Generalitat.
No només això, sinó que se la convida a ser part de la solució. La nova onada de privatitzacions únicament és possible gràcies a la seva participació activa: aigua, salut, etcètera. ¿Què més queda per posar a les seves mans? ¿La cooperació? Premi, la cooperació.
Ajudes en mans equivocades
La setmana passada es va tancar al Senat el període d'esmenes per a la reforma del Fons de Promoció al Desenvolupament (FONPRODE, encara que en aquest cas entendre les sigles resulta més aviat poc rellevant), la principal eina per executar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyola, uns 235 milions d'euros per a aquest exercici. Una eina que si bé ja ha estat controvertida per estar gestionada financerament per l'Institut de Crèdit Oficial, pel seu creixent caràcter reemborsable --que augmenta el deute extern dels països receptors-- i per la seva vocació encoberta de fomentar la internacionalització de l'empresa espanyola, ara pateix una nova envestida: es posa en mans de la banca.
Efectivament, la reforma del FONPRODE contempla que l'entitat COFIDES, sigles que responen a un altre eufemisme tal com Companyia Espanyola de Finançament del Desenvolupament, assumeixi la seva gestió. I COFIDES, societat de capital mixt adscrita al Ministeri d'Economia i Competitivitat, està en un 39% en mans de la banca espanyola; concretament del BBVA, Banc de Sabadell i Banc de Santander. Evidentment, perquè el FONPRODE sigui atractiu per a aquesta banca, resulta necessari que s'introdueixin algunes reformes menors, com que determinats informes no siguin públics, que s'elimini el sostre per a l'AOD reemborsable, que es flexibilitzin les condicions per donar crèdit i que el FONPRODE pugui promoure obertament la internacionalització de l'empresa espanyola. I tot i així se'n seguirà dient cooperació al desenvolupament.
Per descomptat, tot plegat s'ha cuinat amb el més gran dels sigils, encara que la impunitat regnant no exigiria tals precaucions. I a la impunitat s'hi ha de sumar que els col·lectius i entitats que observen aquests moviments, senten que són tants els fronts oberts que en molts casos sembla que sempre s'arriba tard a tots els costats.
Evitar més bancarització
Notícies relacionadesAbans que res, ¿quines opcions reals queden per garantir que la cooperació espanyola quedi en l'òrbita estrictament pública? Més enllà de fantasiejar amb la idea que aquesta cooperació al desenvolupament sigui de qualitat i quantitat suficients, ¿com es pot superar un blindatge institucional que sempre discorre lluny dels interessos dels més vulnerables? Potser la victòria --esperem que no només és parcial-- de la Marea Blanca aturant la privatització de la sanitat a Madrid, o el naufragi de la privatització de Aigües Ter-Llobregat a Catalunya, tots dos al tribunals, puguin servir d'inspiració. Dubto que la justícia sigui l'últim flotador, desesperat, que li queda al sector de la cooperació al desenvolupament per frenar la seva bancarització. Si s'ha d'utilitzar, que sigui abans de la privatització de la justícia i de l'aire que respirem.
