La roda
Sense legitimitat política d'origen
Les pròximes setmanes, i amb les eleccions europees molt a la vora, els partits polítics parlaran (en el millor dels casos) del projecte europeu i dels valors democràtics de la Unió. Un discurs que, no obstant, xocarà de ple amb les pràctiques internes que desenvolupen la majoria i que els resta qualsevol mena de credibilitat en un moment en què els ciutadans exigim més i millor democràcia.
En el cas de Catalunya, ICV i el PSC han organitzat processos de primàries internes per escollir els seus candidats a eurodiputats. Ernest Urtasun va ser elegit candidat dels ecologistes després que 1.102 militants el recolzessin. Un procés similar, per cert, a l'utilitzat pel socialista Javi López, que amb més de 5.300 vots serà, probablement, l'eurodiputat del nostre país amb més legitimitat d'origen a l'hora de triar-lo.
¿I la resta? Del nomenament de Josep Maria Terricabras (ERC) ens en vam assabentar per la premsa i al mateix temps que la militància del seu partit, molt disposada a parlar del dret a decidir sempre que no estiguem parlant dels seus candidats. Aquí es pot recordar que al seu dia Oriol Junqueras va ser designat eurodiputat per unanimitat i a proposta de la direcció. Una situació semblant, per cert, a la d'Elena Valenciano (PSOE). Ens vam assabentar de la seva designació a través d'una filtració hores abans de ser sotmesa a votació. Així mateix, i tot i que encara està pendent de saber-se qui encapçalarà la llista de CiU a l'Europarlament, cambra on previsiblement compartirà grup parlamentari amb UPD, i la del PPC -partit que estaria pensant en una jubilació per a Alicia Sánchez-Camacho-, el procés mitjançant el qual seran escollits sembla previsible. La designació digital, o sigui a dit, continuarà sent el mètode favorit d'uns partits que més s'estimen parlar de democràcia que no pas posar-la en pràctica.
