"¡Jo ja no sé què volen aquests catalans! ¿Més diners?", o com diria el socialista, José Segura: "Jo els demano als membres del grup parlamentari popular que els segueixin donant xocolatines, que segueixin venent el producte". No hi ha més cec que el que no vol veure, i, igual que Segura, l'autor de la primera afirmació m'ho deia no fa més d'una setmana. "¿És per diners?" Si aquest és el seu diagnòstic, doctor, permeti'm que ho posi en dubte.
Només se m'ocurre una raó per la qual encara hi ha qui s'obstina a dir que la situació catalana es deu només a l'aspecte econòmic: la mandra. És cert, un dels problemes més greus que es denuncien és el dèficit fiscal, però no és l'únic. De fet, el que va fer explotar la paciència dels catalans va ser la pel·lícula de l'Estatut de Catalunya. Sí, la que podríem titular 'La història interminable' perquè van ser necessaris quatre anys perquè el Tribunal Constitucional, gràcies a un recurs del Partit Popular, sentenciés. Aquella obra cinematogràfica que també l'anomenaríem 'Titanic', un viatge que va acabar amb l'enfonsament d'un text que el poble va aprovar, que proclamava Catalunya com una nació i defensava la immersió lingüística.
¿Volen un diagnòstic, doctors? Els en donaré un símptoma: la llengua catalana. Sí, la que segons l'exministra de Vivenda durant el Govern de Zapatero, María Antonia Trujillo, va dir que no servia per a res.
Yaya Touré, la imatge del símptoma
Just després de la roda de premsa posterior al City-Barça vaig rebre un missatge: "¿Has vist Touré parlant en català? ¡Quin crac!" Havia respost en català a les preguntes dels periodistes. Aquest fet, que pot semblar per a alguns una anècdota, per a un català és la mostra de respecte més pura que es pot fer a la seva llengua. Sí, la que cada any és motiu de controvèrsia educativa.
No és que ens provoqui una erecció emocional, però acostumats al menyspreu ens xoca veure com un jugador de Costa d'Ivori aprèn una llengua que per a molts és minoritària i no serveix per a res. Això sí, la revista 'Ethnologue' mostrava ja, l'any 2009, que hi havia més d'11 milions de catalanoparlants en 18 països.
Notícies relacionadesÉs cert, la llengua catalana no servirà d'eina per a una trobada amb un estranger, però ho serà, per a nosaltres, per dir "t'estimo" a un ésser estimat o "t'enyoro" a la persona que trobes a faltar. El diagnòstic, doctor, no és només econòmic, també és cultural. El menyspreu, és el que provoca i va provocar la malaltia.
