LA CAVERNA BLAUGRANA
Silenci
Que meravellós poder sentir aquesta víscera polifònica que és la multitud assistent a un partit de 'Champions'. "Aaaaah!!… Oh!!… Handball!!… Uuuuuuuuuh!!". La vaga dels treballadors de TV-3 ens va permetre fins i tot sentir el Tata esgargamellar-se demanant als seus futbolistes més maldestres que no fessin faltes laterals [Mascherano, Alves i Sex són carn de GAES, ja ho van veure]. La veritat és que el públic del City va resultar poc entusiasta i fred; allò semblava més el palau de Kensington que una zona dura de Manchester.
El partit va deixar poques conclusions. La principal, que aquest és un esport estrany: Xavi va acabar el partit amb 80 passades més que Touré, i no obstant el City va exigir moltíssim més a Valdés que els blaugranes a Joffrey Baratheon. Com de costum, la defensa de mantega del Barça va cedir davant les fuetades del rival, res de nou sota el sol. Però al City li va faltar convicció i el vell campió va ventilar l'eliminatòria amb suficiència, cert aire de rutina i només 10 minuts de joc intens.
I tot això, amb el silenci. Un silenci que ens va recordar que a vegades en el futbol es diuen moltes tonteries, que entre tots parlem massa. Un silenci sorollós que ens va aclarir que el molt esbonmbat "model City" no és més que una altra col·lecció d'estrelles adquirides a cop de petrodòlar. Que per més que ens caigui bé Txiki, el futbol anglès segueix sent un assumpte eminentment medieval que com a màxim ofereix vertigen i passió, però que segueix observant la pilota com un element estrany i sospitós. Que Fernandinho, efectivament, està més a prop de Gurpegui que de Pelé, i que allò és Silva i Touré i poc més.
Notícies relacionadesA un li agradaria pensar que el silenci de Manchester va ser el so reverencial de qui observa Messi, cada un dels seus moviments, toquets, arrencades. A un li encantaria pensar que el silenci de Manchester va ser el del seguidor que comprèn que malgrat tots els diners i tota la retòrica, el futbol segueix sent a Britània una poc digerible combinació de molts fems i poca flor. En fi. La realitat és que tots sabem d'infinitat de coits que no van merèixer més que un sobreactuat "Aaaaah".
