Espanyols contra la consulta
Rosa Díez conversa amb el socialista Eduardo Madina, ahir durant el ple del Congrés. /
Ahir era el dia de Rosa Díez. El Congrés votava la moció presentada per UPD contra el dret a decidir de Catalunya i el resultat, gràcies al suport de PP i PSOE, va ser d’allò més rotund. “Una majoria aclaparadora, de més del 85% del Congrés, rebutja la consulta. Hem vingut a buscar el màxim consens. Podem estar contents”, afirmava Díez. I tant si ho estaven, especialment els membres del seu grup parlamentari, conscients que la seva estratègia havia funcionat perfectament i que per un dia ells havien manat a l’agenda política.
Un dels objectius d’UPD, i una arma política que utilitzen sovint, és la justificació del seu posicionament envers Catalunya emparant-se en un teòric consens de la societat espanyola. Des d’ahir, també es poden justificar en el consens del Congrés. Però, existeix realment aquest consens? Dit d’una altra manera, un 85% dels espanyols està en contra de la consulta?
Per respondre ens podem fixar en les dades de l’últim baròmetre de GESOP. Segons aquest, el 48,8% dels espanyols creuen que la petició catalana de fer una consulta s’ha de rebutjar, mentre que el 27% consideren que s’hauria d’arribar a una solució pactada i el 19,2% que s’ha de permetre. Tot i que pràcticament la meitat dels ciutadans podrien estar d’acord amb la votació d’ahir, aquest percentatge encara quedaria lluny del 85% d’ahir.
Són aquestes mateixes dades les que ens ajuden a entendre la jugada d’UPD, la comoditat del PP, i el dilema que la votació va generar al PSOE. En primer lloc, veiem com només un 3,3% dels votants del partit que lidera Rosa Díez permetrien que se celebrés la consulta el proper 9-N, mentre que un 63,3% hi estaria completament en contra. El resultat és encara més contundent entre els votants del PP. Un 77% rebutja la consulta, un 13,9% donaria suport a una consulta pactada, i només un 4,8% hi està a favor.
El que té el problema gros, com hem dit, és el PSOE. És el partit que amb la votació d’ahir queda més allunyat dels seus votants. El principal motiu és que el seu electorat està molt més fragmentat que els dos anteriors i per tant és més difícil de representar. Un 43,5% dels votants socialistes hi està en contra, un 34,8% veuria amb bons ulls la celebració d’una consulta pactada, i fins a un 15,4% està d’acord amb la consulta tal com l’han acordat els partits catalans.
En aquest tipus de votacions els socialistes espanyols pateixen del mateix mal que els seus homòlegs catalans. Com es representen grups de votants tan allunyats sense prendre mal? La majoria està en el primer grup però la suma dels altres dos supera aquesta majoria. No és fàcil gestionar la diversitat, però és clar que l’opció d’ahir no és la millor. Potser per això Rubalcaba, que té molt clara la demoscòpia, es va afanyar a dir que aquest tipus de votacions no es tornaran a produir.
