És urgent un 'reset'
Internet ha revolucionat el camp de la comunicació al convertir a tothom en transmissor, imposant-se la pluralitat i la modificació del missatge. De la mateixa manera que la xarxa i totes les eines tecnològiques són font d'oportunitats per a les persones desposseïdes del control del missatge també finalment resulten espais nous rendits a vells estereotips. Així el correu electrònic i Facebook són les dues plataformes més utilitzades per cometre abusos contra les dones. Però al prendre el pols a les diverses formes d'assetjament i de maltractament registrades a la xarxa emergeixen unes xifres poc elevades. Cap reflex de la realitat. El nivell de consciència que l'àmplia panòplia d'accions viscudes diàriament per les fèmines en el món digital constitueixen assetjament és molt baix. Perquè aquest tipus de comportaments virals són històries paral·leles amb altres formes de maltractament, inclòs el registrat entre les parelles. Dolores Morondo, coautora del llibre Acoso sexual por razones de género en las empresas y la Administración, constata el que passa en el món tangible: si en aquests moments un 14,9% de les dones treballadores a l'Estat pateixen assetjament sexual (tècnic), només un 9,9% percep haver-lo sofert (assetjament declarat). És doncs la punta de l'iceberg.
El superior coneixement tecnològic dels homes s'instrumentalitza no només per exercir un ferri control sobre les seves parelles sinó també per establir un perfil distorsionat de la víctima del qual pot beneficiar-se.
Internet està connectat amb la realitat de la nostra societat, i en ella l'agressió verbal i física contra les dones, inclosos els soterrats micromasclismes, són el pa de cada dia. Per això resulten una mica ingènues algunes exploracions acadèmiques preguntant-se encara per què les dones reben una xifra de missatges d'assetjament i de contingut sexual desproporcionat respecte als homes quan tots dos poden empatar en la recepció general.
Notícies relacionadesLa necessitat de posar fi a aquests agressors de la xarxa, d'empènyer a l'elaboració d'una legislació apropiada per parar-los els peus, té caràcter d'urgència. Ha transcorregut temps suficient per conèixer l'impacte que aquestes agressions tenen en les iniciatives de les dones. Fer el pas tecnològic no ha estat fàcil per a elles perquè ja partien d'un clar desavantatge. La seva incorporació al món virtual ha resultat tenir les mateixes conseqüències que en la vida real. Els perfils de dones són atacats amb la mateixa ceguesa misògina. Al difícil pas d'intentar que la seva veu s'escolti en igualtat d'oportunitats s'afegeix el fet de superar l'obstacle de la desqualificació, l'insult o l'amenaça directa. Una primera conseqüència pot ser la batuda en retirada d'aquelles que tenien intenció de portar a terme un treball a internet. Moltes són les professions que tenen lloc en aquest espai i moltes les dones contra les quals s'exerceix assetjament pel fet de ser dones, sense entrar en els continguts ni en les ideologies manifestades per elles. En definitiva, un cop a la seva llibertat i una puntada a la porta oberta a l'apoderament que han estat i són també eines com Facebook o Twitter, per citar els clàssics més coneguts i usats per la majoria de les dones.
La policia i els jutges han de posar-se al dia en el coneixement d'aquests avenços i en les conseqüències d'aquestes agressions. Per a una dona, disposar d'un perfil públic a la xarxa pot tenir un preu elevat. La realitat d'aquests delictes on line està encara soterrada perquè moltes dones desconeixen que hi estan sent sotmeses i perquè no saben a qui i on dirigir-se per evitar trobar-se en aquesta situació que es viu com un perill. I no fa falta ser una dona coneguda per patir-los.
