Oscar, l'home daurat

Limusines, velluts vermells, llums de colors, focus, corredisses, una agenda embogida, milers de periodistes i una alfombra vermella que dóna mil voltes abans d'arribar a l'entrada de la gala al Dolby Theatre de Los Angeles. Avui l'Oscar no està sol, l'acompanyen tota una sèrie de figuretes de diverses acadèmies de tot el món que han optat per seguir els seus passos. Els Goya, els Gaudí o els Premis Europeus del Cine procuren generar valor al voltant d'un reconeixement que no se sap si, darrere del glamur, amaga la precària sostenibilitat del sector o l'ús de grans lobbies per als seus interessos comercials.

És difícil objectivar el valor que generen aquests premis per a la indústria cinematogràfica, però en podem tenir una idea, una visió desenfocada, que ens fa creure que són necessaris. No obstant, teòrics de les ciències socials reconeixen el valor dels actes tant per al sector del qual participen com per a la societat que els acull. Getz identifica el seu valor pels impactes que generen sobre el turisme, el desenvolupament econòmic o la promoció de la ciutat. Per Mayer, en canvi, són un element clau per al creixement de certs sectors donat que generen projecció i desenvolupament tant per als mateixos professionals com per a mercats i indústries. En el cas del sector cinematogràfic cal subratllar dos aspectes clau, no reflectits en la cadena de valor dels mercats, com el valor de l'existència o el valor del prestigi, identificats per Bruno Frey. Aquests valors beneficien el producte cinematogràfic tant en el moment del seu llançament com quan, un cop està guardat al calaix de l'oblit, viu una segona primavera a les sales de cine.

Així, per exemple, el film La plaga, de Neus Ballús, va iniciar el viatge amb l'estrena mundial el 2013 a Berlín, on se li van obrir les portes d'un llarg recorregut per més de 20 festivals, fent pont en pràcticament tots els continents. Finalment, després de passar per diversos premis, la cinta ha obtingut el 2014 el premi Opera Prima del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i quatre premis Gaudí (pel·lícula, direcció, guió i muntatge). Actualment sembla que ha tornat a veure la llum als nostres cines, encara que d'una manera esporàdica i poc sostinguda.

D'altra banda, la producció belga The Broken Circle Breakdown, de Felix van Groeningen, ha trigat dos anys a arribar a les nostres sales de cine, amb el títol Alabama Monroe. Arriba coincidint amb la seva nominació a la millor pel·lícula de parla no anglesa en els Oscars d'aquest any i després d'una llarga collita de guardons en multitud de festivals i certàmens, com el de millor actriu per a Veerle Baetens dels Premis Europeus del Cine 2013, entre d'altres. Podem sospitar, doncs, que sense aquests reconeixements aquesta pel·lícula no hauria arribat a les nostres sales de cinema.

Alguns d'aquests premis probablement han ajudat a donar valor a produccions petites i independents a les quals se'ls ha obert el camí de les complexes xarxes de distribució i exhibició. Per tant, més enllà de la dificultat de quantificar el valor del prestigi, l'existència de festivals i premis de cinema genera efectes que són evidents en el sector.

Neus Ballús sostenia durant la recent entrega dels premis Gaudí que altres professions haurien de ser il·luminades amb focus brillants enmig d'alfombres vermelles per sentir reconeguda la seva feina. No obstant, no tots els premis han de ser entesos de la mateixa manera, no són sinònims i el seu impacte dependrà del valor que nosaltres els atorguem. No és el mateix un premi reconegut mundialment, atorgat a grans produccions sota el control de lobbies internacionals, que un premi atorgat en senyal de reconeixement d'una indústria potser més petita i pròxima.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El context actual, però, situa el sector en un punt d'inflexió en el qual els valors generats pels premis poden ser decisius per al futur de les produccions. No obstant, la fuga de talents és evident i ens hem de qüestionar si ens hem de bolcar en el somni americà, desertitzant el sector, o seguir treballant en el nostre àmbit més pròxim amb un optimisme conscient, esperant que els premis siguin una peça més per ajudar a sobreviure un sector que està agonitzant.

Segur que el camí dels premis aporta valor a la nostra indústria, i si ens creiem aquest camí més pròxim podrem incentivar més el sector i evitar el risc que l'única voluntat de la professió sigui desitjar el gos d'Àngel Llàcer, anomenat Oscar.