Sentit de l'humor i mestria
No és que fos una de les seves íntimes amigues però vaig tenir ocasió de veure'l unes cinc o sis vegades. Tot el que recordo d'ell és bo. A més de com a artista, Paco de Lucía em va impressionar com a persona perquè era un ésser molt rialler i molt de la broma i de la conya. En aquest aspecte era molt andalús i molt gadità, per alguna cosa havia nascut a Algesires.
Com a artista em costa trobar paraules per descriure'l. Ell i Camarón eren uns monstres, els dos pilars més importants sobre els quals s'assenta el flamenc. Tots dos han estat artistes impressionants per les coses que han aportat. Les obres més boniques del flamenc són seves. Al ser la guitarra un instrument molt més internacional que no pas el cante o el ball, Paco de Lucía va tenir la possibilitat de portar el seu art al món sencer. Va fer molt per al reconeixement del flamenc, tant dins com fora d'Espanya.
Sempre l'he admirat profundament. Quan t'adones de les coses tan difícils i boniques que feia no pots fer res més que treure't el barret. No hi havia ningú més perfecte, més complet que ell. Per això només hi ha un Paco de Lucía al món. Només ell sabia unir en una peça el cor, la melodia, les harmonies, els ritmes, l'aire... Amb ell la guitarra parlava.
Notícies relacionadesMil coses se'n poden dir d'ell i totes bones. Artísticament era un geni. Crec que en l'àmbit de la música no hi ha hagut referents que s'assemblin tant com ell i Camarón. Dos monstres. Per als joves que seguim ens ha estat més fàcil gràcies a ells perquè tots dos ens van obrir el camí per on avui transitem. Abans d'ells el flamenc era un camí de terra, amb moltíssimes coses però desigual i per asfaltar. Ells hi van aportar una visió molt més clara a través de la seva manera de treballar, de la seva concepció àmplia de l'art, amb la seva afinació, els seus ritmes i les seves melodies.
Dilluns estava tan feliç celebrant a Facebook que el primer senzill del meu nou disc, amb una cantant argentina i una de mexicana, que sortirà a l'abril, s'havia col·locat número u en les descàrregues digitals, i ahir al despertar-nos la notícia de la seva mort ens va deixar fets pols a Chaboli, el meu marit, i a mi. Amb la mort de Paco de Lucía se'n va un trosset del nostre cor. ¡Que poquet que ens ha durat l'alegria! La notícia ens ha afectat molt. Ha estat molt fort, perquè ningú s'esperava la mort d'un ésser tan vital. Ara ens sentim orfes. Però la vida és així. No sabem quant dura, així que val més aprofitar-la al màxim i esprémer-la.
