Interferències
Encontres amb Paco
Hi ha un abans i un després a partir de la figura de Paco de Lucía. El seu univers i la seva musicalitat van ser el motor que el movia a acceptar les propostes sonores dels seus músics de confiança. La música flamenca no admet cap terme mitjà. Per a ells hi ha coses sagrades com són el ritme i el fraseig. I en el meu cas, això em va obligar a fer un estudi a fons de tots els palos flamencs per no fer incursions que desvirtuessin el seu llenguatge.
En la meva experiència, puc dir que les col·laboracions com a arranjador i pianista en projectes liderats per ell van ser una classe magistral per al meu futur i la meva carrera musical. Quina sort haver fet arranjaments per a un dels seus discos més representatius: Zyryab.
Encara recordo quan em trucava per demanar-me falsetas de bulería per incorporar-les en aquest disc. N'hi vaig enviar algunes, i d'entre elles, es va fixar en la que figura en la part central del tema que dóna nom al disc. També vaig col·laborar en Canción de amor. Ell tenia les idees principals, però necessitava ampliar-les i fer-hi variacions. Recordo l'expressió d'alegria quan anava desxifrant els acords i les melodies que li vaig proposar i que van donar forma al tema.
Posteriorment vaig orquestrar i vaig donar forma a un ballet que té per nom Los Tarantos, un encàrrec del Ballet Nacional d'Espanya. Aquest projecte ens va donar dos anys de feina. L'estrena al Teatro de la Zarzuela va ser molt ben rebuda, i fins i tot es va presentar a Nova York el 1997.
I per acabar no puc deixar de parlar de les col·laboracions amb Camarón de la Isla, donat que Paco de Lucía era el seu guitarrista habitual. Peces com Calle Real, Campanas del alba, Viviré, Te lo dice Camarón, etc, són records vius i extraordinaris, ja que haver treballat amb aquests dos monstres de la música flamenca no deixa de ser un orgull per a mi.
Gràcies pel teu mestratge excepcional, Paco. Sense tu, el flamenc seria diferent.
