Regeneració amb les primàries del PSC de Barcelona
Les actuals eleccions primàries per determinar el candidat oficial del PSC en la pròxima contesa municipal per a Barcelona estan posant sobre la taula la confrontació entre el vell estil de fer política, que representen els aspirants Andrés, Bonet, Collboni, Martí i Martínez-Sampere, davant la nostra Candidatura popular.
Quan diem el vell estil de fer política ens estem referint a l’estil que s’ha instaurat en el nostre cos polític en el que el més important és aconseguir l’objectiu, en aquest cas els avals o els vots necessaris per accedir a la candidatura oficial o a l’Alcaldia a qualsevol preu, en front la nostra, en el que més ens importa és l’ètica i l’honestedat.
Aquesta afirmació resta palesa en el seguiment del discurs i la pràctica d’aquests aspirants, mitjançant el qual podem observar com aquests aspirants han girat progressivament el seu discurs, desde posicions completament discrepants del nostre, fins l’intent descarat d’apropiar-se del mateix.
En efecte, en les primeres presentacions de la nostra Candidatura en les Agrupacions del Partit i en les aparicions en els mitjans de comunicació, aquets aspirants discutien obertament les nostres propostes de regeneració i de combat en front la corrupció interna, negant la mateixa, i de presentació d’un programa social, que poses per davant l’atenció als problemes dels ciutadans barcelonins, com l’atur, els desnonaments, les restriccions de l’accés a la salut i l’educació i les desigualtats socials, oposant-se a les mateixes, sota els arguments de que l’Ajuntament no té competències sobre aquestes matèries i la manca de recursos per fer front a les mateixes, i apostant per la política de les entelèquies, es a dir, la de les ciutats, la dels grans projectes, la dels models de ciutat o la de les infraestructures.
Mica a mica, i com es pot demostrar des de les hemeroteques, aquesta posició dels cinc aspirants ha anat girant i avui gairebé tots ells han incorporat en el seu discurs la necessitat d’un programa social i alguns d’ells s’han postulat com els capdavanters de la regeneració del Partit.
Evidentment que ens plau que, al menys, la nostra Candidatura hagi servit per què els quadres del Partit se’n adonin de que la davallada de la confiança dels ciutadans en el nostre Partit no obeeix més que a la discordança entre el nostre discurs i la realitat de la nostra pràctica política, però davant d’aquest gir en el discurs, hem de preguntar-nos si el mateix obeeix a una acceptació de la realitat o a un simple dribli, característic del vell estil de fer política.
Obres son amors i no bones raons i hi ha molts elements que ens fan desconfiar d’aquesta sobtada metamorfosi i ens porta a la trista conclusió de que simplement ens trobem davant d’un va intent de la sempiterna prestidigitació política.
No volem ferir a ningú, però per analitzar la sinceritat en aquest canvi hem de preguntar-nos si estan en condicions d’impulsar una regeneració autèntica uns companys que han estat des de fa mols anys, i que continuen hi sent-hi, en els òrgans de poder del Partit, d’un partit que s’ha desentès dels problemes dels ciutadans i que, sense cap mena de pal•liatius, ha contribuït a crear aquest marc de degeneració i corrupció de la vida política??
Si creuen que si que ho estan, els tindrem que preguntar on estaven ells per criticar i combatre aquesta degeneració i perversió i on estan les seves crítiques que tenien que haver fet per aturar-les? Si les tenen que les posin sobre la taula i si no les tenen que ens diguin com pensen fer creïble que si van callar i es van convertir en còmplices de la situació, ara sí que estan disposats a portar-la a terme.
Aquests companys ens poden regalar les oïdes amb cants de sirenes, però tothom sabem que l’exercici del poder, com el que han exercit i exerceixen aquest companys, passa per assolir les pràctiques del sistema i per establir una xarxa de compromisos, que lliga la llibre expressió i la pràctica de la política, per la qual cosa és evident que amb aquests lligams i compromisos ja establerts i consolidats en la xarxa del sistema corrupte que ens envaeix, per molt que volguessin, ni poden ni podran imprimir el canvi i la regeneració democràtica municipal.
Notícies relacionadesÉs per tot això, que concloem que diguin el que diguin aquests companys, la realitat és que som sis aspirants a alçar-nos amb la candidatura oficial del partit i amb l’Alcaldia, però tots sis ens enquadrem en dos úniques candidatures: la Continuista, en la que tenen cabuda tots cinc, que es caracteritza per la vella política professional, en la que el més important és el sou i el poder, i la nova, la Popular, que pretenem representar, de la política vocacional, en la que prima la honestedat i el servei a la ciutadania.
La proba del nou del que estem exposant és la oposició de tots ells cinc a la nostra proposta de pactar una Declaració conjunta per la regeneració democràtica municipal, amb mesures per la transparència, la participació democràtica o el fre a la cobdícia, i que ens hem vis abocats a signar unilateralment davant de notari.
