Les mil voltes d'en Marc
A la secció d'Internacional d'EL PERIÓDICO hi conviu gent bastant peculiar. Tampoc cal entrar en detalls. Però és així. Centrem-nos en Marc Marginedas, l'entranyable Marc Marginedas, que ens ha amenitzat moltes jornades amb comportaments que ja són entranyables. Posem un exemple quotidià. "Escolta, Marc, ha arribat el text de la pàgina 12. ¿El poses a la pàgina, sisplau?". Si és mitja tarda, les 6 o les 7, pot esbossar un somriure entremaliat i dir: "Cap problema, però abans, si no et fa res, vaig a…". Se'n va a fer un volt a la cantonada. No li cal acabar la frase. Aquestes voltes formen part de la nostra rutina i són acceptades amb naturalitat.
Evidentment, hem fet broma de forma ocasional sobre això. "Avui vinc amb tu, ¿d'acord? A veure què se sent", se li ha proposat alguna vegada. Per riure, per passar l'estona, i prou. Perquè mai s'ha deixat acompanyar, que se sàpiga. És la seva manera d'airejar-se, de retrobar-se amb les seves agitacions interiors, de sacsejar la claustrofòbia de la redacció.
No calen estudis en psicoanàlisi per vincular aquest hàbit singular a la seva orgànica necessitat d'esquivar el periodisme d'oficina i exercir la seva professió a l'aire lliure, allà on tenen lloc les revolucions i on els conflictes es dirimeixen entre bombes i franctiradors. Mai l'ha omplert posar textos a la pàgina i editar, que ho fa sense dir ni piu, que quedi clar. Però la seva passió sempre ha estat una altra. Cada cert temps, dins de la secció, assistim atònits a la seva permanent i impetuosa disposició a escapar-se a una guerra incipient, a marxar l'endemà si és necessari, a cancel·lar qualsevol pla organitzat amb agafar el passaport, el portàtil i el telèfon satèl·lit.
"Marc, ens han aprovat el viatge, te'n vas a Síria". Era dir-li això i abandonar la postura encorbada sobre l'ordinador i activar-se, reanimar-se, vibrar. Un espectacle. Hi va haver una ocasió memorable en què se li va donar el vistiplau per anar, si no recordo malament, a Líbia, on anaven mal dades, i ell va començar a fer salts d'alegria, a aixecar el puny excitat i sortir corrents cap al cau de sistemes per reservar un portàtil. Vam riure, és clar. Quin friqui, va mussitar, segur, més d'un. Quin coratge, en realitat.
Sempre ha costat frenar-lo, mai se l'ha hagut d'esperonar. Abans d'aquest últim i desgraciat viatge a Síria, es va passar diversos dies verbalitzant la seva absoluta predisposició a pujar a l'avió. Durant dies vam mirar d'ignorar-lo com a pur mecanisme d'autodefensa. Quan ens vam convèncer que ens convenia la cobertura, va cancel·lar les seves vacances imminents, que eren a Oman, on s'havia inscrit en un curs que ja havia pagat per millorar la seva habilitat amb l'àrab. "Tranquil, ja he parlat amb ells i em tornen els diners". Hem de suposar que ho deia perquè no ens sentíssim culpables. I va marxar de nou, cap a una altra guerra, carregat de medicines, com era habitual, per ajudar de passada els soferts civils.
Berenar per a tothom
Notícies relacionades
Ara que per fi tornes, Marc, et volem explicar des d'aquí que moltíssima més gent de la que t'imagines s'ha preocupat per tu, més gent de la que podràs comptar. Han estat moltes les persones que ens han manifestat en aquests gairebé sis mesos la seva angoixa per la teva situació. A la secció, al diari, ens ha desbordat la solidaritat i, com ja aniràs descobrint, s'han produït infinitat d'homenatges i concentracions reclamant el teu alliberament. T'han donat premis internacionals i t'han dedicat debats, i han parlat de tu fins i tot al Parlament Europeu. Nosaltres, mentrestant, hem seguit endavant sense deixar de preguntar-nos diàriament pel teu benestar, per la teva salut, per les teves pors, tement que passessis gana, o fred, o que et fessin mal..
I a partir d'ara desitjarem que, transcorregut un temps, quan facis les teves ajornades vacances i et vegis amb ganes i forces, tornis a aquesta secció de gent rara i et puguem veure sortir cada tarda a fer les teves voltes a la cantonada. A somiar amb els teus viatges i a resoldre les teves ànsies interiors i, com passa sovint, que ens sorprenguis a l'acabar el passeig amb un berenar per a tots, per a la Marta, l'ànima d'aquesta secció d'Internacional, per a les dues Montses, per a en Martí, per a en Kim i qualsevol que s'acosti a preguntar-te com estàs. Un berenar, sigui dit de passada, a compte de la infinitat de cafès de la màquina que t'hem anat pagant durant anys entre uns quants. A veure si tornes amb xavalla, nano. El que ens hem estalviat aquests mesos, caram… Benvingut, Marc. 'T’hem esperat molt'.
