La Xina completa el seu pla de sedentaritzar els nòmades tibetans
Traslladar dos milions tres-centes mil persones no és fàcil. Si es tracta de nòmades ancestrals que han de ser sedentaritzats a zones urbanes prefabricades per convertir-se en mà d'obra barata encara menys. Només hi ha un mètode efectiu: una repressió salvatge davant qualsevol tipus de protesta. I la xifra és l'oferta per l'oficialista Tibet TV.
La Xina va presentar l'any 2003 un pla per sedentaritzar la pacífica població nòmada tibetana. Cal recordar que la denominada Regió Autònoma del Tibet (TAR) només inclou una part del Tibet. La relocalització s'ha fet efectiva a la força creant suposades “cooperatives” on el règim comunista xinès espremerà econòmicament els nòmades. Les cooperatives no seran tals ja que els suposats “cooperativistes” seran esclaus del govern que dirigirà les institucions i ja ha prohibit l'ús de les terres als tibetans. Així ho ha denunciat un parlamentari tibetà a l'exili. De fet, la majoria de les persones afectades són pastors de iacs, un boví de l'Himàlaia que pot produir llet tot l'any. El diari britànic 'The Guardian' ha comparat aquests campaments amb les reserves indígenes dels Estats Units i el Canadà. Allà la taxa d'atur és altíssima i molts dels habitants acaben buscant a les escombraries per poder sobreviure. Els nòmades reben una quantitat de la qual els funcionaris descompten el pagament per la vivenda quan el pla tenia previst que aquesta vivenda seria gratuïta i proporcionada pel govern.
El règim comunista xinès argumenta que els motius són mediambientals ja que les zones tradicionals per pasturar el bestiar s'estan assecant. Tot i ser cert que el canvi climàtic ha afectat aquestes àrees de l'Himàlaia, també ho és que l'acció mediambiental xinesa és nul·la. Fins i tot s'acaben detenint els activistes mediambientals com ha denunciat Human Rights Watch. Curiós: tots ells també són tibetans. L'organització Green Earth Volunteers ha alertat que els nòmades eren clau per preservar el medi ambient però la majoria d'institucions i governs mundials han callat davant el gegant xinès. I continuen comprant els seus productes sovint tòxics.
