El líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, aquest dimarts, 4 de març, en roda de premsa, al Col·legi de Periodistes. /
Els europeus tenim una primera trobada amb les urnes el proper 25 de maig. Per primera vegada s’escollirà també el candidat a la Comissió Europea per cadascun dels grups polítics representats a Estrasburg, un punt clau per determinar sobre quin rumb prendrà la UE en els propers anys. Ara bé, la consciència d’europeu encara no existeix, i els ciutadans tindran la sensació -per la dinàmica de les campanyes- que voten per
El vot es llegirà en clau interna, al Regne Unit els conservadors mesuraran forces enfront UKIP, a França l’extrema dreta de Le Pen buscarà el 'sorpasso' als dos partits fins ara majoritaris, i a Catalunya i Espanya les coses també prendran el seu propi biaix. A Madrid es veurà si sobreviu el bipartidisme i la capacitat del PSOE de ser alternativa davant altres forces polítiques com UPD. També si el PP pot fer front a la divisió de la dreta amb Vox. A Barcelona, un assaig per la consulta? Per alguns també el camí a Plaça Sant Jaume.
Els republicans –que van bloquejar una suposada candidatura unitària amb Germà Bel com a cap de llista- busquen ampliar el seu espai electoral i ser aquella esquerra nacional anunciada per Carod-Rovira. Són ells els únics que es preparen per l’endemà de la consulta. Incorporar Ernest Maragall a les llistes dóna amplitud de mires a l’esquerra que el 2010 s’enfonsava en caiguda lliure –amb menys vots que ICV-EUiA- i es quedava amb deu diputats al Parlament. Aquest és el camí per vestir una majoria de govern alternativa a CiU: ser un partit amb sentit de responsabilitat i alhora absorbir l’espai socialista –sobiranista- mentre a Navarro li sorgeixen corrents crítics per cada dos diputats. Els últims, “En canvi permanent”.
Notícies relacionades
Les primàries
Els sis candidats a les primàries dels socialistes de Barcelona han aconseguit els avals necessaris per concórrer a les primeres
