El menú dels enxufats
La crisi té el seu punt classista, el suficient per ratificar que ni en aquesta batalla econòmica som tots iguals.
Una democràcia no només és, entre altres qüestions, la garantia de la llibertat d'expressió, el dret a elegir els representants polítics o l'accés sense traves a la Justícia. També els matisos són importants. I retallar des dels governs l'opció de manifestar-se, mitjançant disposicions governatives, limita la lliure expressió; igual que les llistes tancades degeneren l'elecció dels polítics o la justícia de pagament obligat acaba amb la possibilitat que hi recorrin els que presenten més debilitat en la seva economia domèstica. Són desvaris antidemocràtics que minen l'essència pura dels drets establerts de sortida.
Els detalls compten i, encara pitjor, resulten insultants quan s'amaguen i es converteixen en una burla als ciutadans. D'un d'aquests es tracta aquí. Abans d'entrar en matèria, reconeguem que gràcies als mitjans de comunicació ens hem assabentat de nombrosos casos de corrupció política, de prevaricacions de jutges, de malversacions, blanquejos de diners, fraus, fugida de capitals, amnistia fiscal soterrada en favor dels tafurs del regne... etcètera, i això és just reconèixer-ho. Així mateix, hem conegut certs detalls, és el cas. Si per la tropa instal·lada en el poder fos, ignoraríem fins i tot aquesta mitja missa que avui sabem. Val més no oblidar-ho.
Diguem, doncs, que no cal referir-se a les grans qüestions d'Estat: hi ha decisions amagades que dolen tant o més perquè discriminen i reinventen les classes socials a favor de les més ben posicionades. L'oferta, per exemple, que el Govern distribueix en forma de menús i begudes a baix preu, només per a polítics, funcionaris de ministeris i parents directes. Mentre la crisi s'acarnissa amb els ciutadans, aquests privilegiats es crospeixen els menús que els paguem tots els contribuents amb els impostos, i així alleugen la cruesa d'uns temps difícils. A costa dels altres. Lluny de destinar aquest esforç generós als que necessiten l'ajuda de veritat, es beneficia uns treballadors de sou consolidat i lloc de treball fix.
La ruta d'aquesta gastronomia, insultant per a la resta de ciutadans, arrenca al Ministeri d'Ocupació, on s'ofereix un menú a 3,40 euros, podent triar un primer plat entre tres suggeriments, un segon de carn o peix i postres, beguda inclosa. No trobarà ningú al madrileny passeig de la Castellana un xollo com aquest, destinat als funcionaris del ministeri i familiars directes. No és estrany que alguns tornin a casa al migdia amb la panxa plena, hi hagin de tornar o no a la tarda. Molt a prop, a la cafeteria del Ministeri d'Hisenda --aquí, Hisenda ja no som tots-- , es pot dinar per 5 euros, menys de la meitat del que pot costar un menú sense subvenció per aquella zona.
Seguim amb la guia gastronòmica. Als ministeris d'Economia, Hisenda i Presidència poden degustar aquests afavorits un menú complet per menys de 7 euros, fins i tot de dieta. Poc importa que els senyors diputats disposin d'una mitjana mensual de 1.800 euros per atendre les seves despeses de manteniment i allotjament: al restaurant del Congrés, els preus màxims que es paguen són: menú del dia a 9 euros; esmorzars, 1,05 euros, i cafès, 0,85. No obstant, als funcionaris els costa la meitat, 4,50 euros, perquè disposen de xecs de menjar. Al Senat, el cafè amb llet val 1,05 euros i el menú del dia surt per 8,35 euros.
Notícies relacionades¿Però què seria la vida sense un 'pelotazo', i a més subvencionat? Les begudes alcohòliques, com gintònics, han patit aquest any al Congrés un repunt, fins als 6 euros, tot i que encara estan per sota dels preus de mercat. Van pujar després que es conegués que ses senyories se'ls prenien a menys de 4 euros la peça.
No hi ha notícia que a algun dels beneficiats o dels que emparen aquest greuge infligit als pacients ciutadans se li hagi caigut la cara de vergonya.
