Un crit d'alarma per les Glòries

A  les Glòries s'hi vol fer un parc d'una superfície equivalent a 18 camps de futbol, a gairebé 5 vegades el Turó Parc i a més del triple del parc de l'Escorxador. Gaudeix d'una situació excepcional a l'Eixample, en el punt on s'hi encreuen les tres grans avingudes qualificades per Cerdà de vies transcendentals. És atenent la singularitat del lloc i en el context d'una ciutat de cultura urbana que Amics de la Ciutat (= Amics de Barcelona) proposem fer-hi una plaça, la gran plaça central del barri que també contribuiria a reforçar el prestigi urbà de Barcelona.

ConsiderEm que fer-hi un parc és un gran nyap urbanístic i, per tant, és cometre un error històric. Fer-hi una plaça és aprofitar una oportunitat única i irrepetible. Probablement, no hi ha cap ciutat europea que tingui l'ocasió de bastir un gran espai urbà en un punt de propera centralitat amb el desenvolupament del costat Besòs. L'anàlisi urbanística ha de reflexionar sobre el paper que juguen els parcs a les ciutats i veure la relació i les repercussions en l'estructura urbana. També, pensar en el model de ciutat on s'actua, que és l'urbs en la qual la raó de ser és l'artificialitat, oposada a la naturalitat del territori. Ara bé, arran de la Revolució Industrial es va produir un salt d'escala en la dimensió de moltes ciutats que ha eliminat l'anterior facilitat d'accés al camp circumdant. Ergo, cal crear un complet sistema de parcs urbans a l'interior del teixit urbà i precisament l'Eixample pateix un dèficit de zones verdes. En situacions de gran rellevància (les Glòries), la preeminència recau en els valors urbans. ¿Per què no s'estudia tot el sector i s'implanta el parc en qualsevol altre indret que no sigui justament les Glòries? En abstracte, una mirada al parc guanyador resulta atractiva.

L'any 2003 ja vaig tenir ocasió de criticar públicament la «solució parc» i dos urbanistes estrangers (EUA i Suïssa) van recolzar totalment la meva opinió. Un d'ells  va dir que les Glòries es convertirien en vergonyes (urbanístiques) catalanes. No s'entén que es mistifiqui el concepte de parc atribuint-li qualitats com ser «un magnífic indret de trobada, un nucli de vida i de dinamisme i que la diferència entre plaça i parc no és estricta». Precisament són dues idees absolutament antagòniques i a la primera se li ha dit «sala d'estar de la ciutat». ¿Que no sabem que els parcs tenen un ús horari molt limitat (especialment a l'hivern) i que a gran part de la tarda i vespre són llocs inhòspits i insegurs? En canvi, a la plaça de Catalunya hi ha vida urbana a moltes hores del dia. ¿És que el Turó Parc i l'Escorxador actuen com a places? A les Glòries, el parc interromp brutalment les tres avingudes, i un vianant que vulgui passar per aquest tram de la Diagonal haurà d'endinsar-se uns 300 metres dintre del parc. ¿Ho podrà fer a l'hivern a partir de les 6 de la tarda? ¿Ens adonem que el tramvia el travessarà? El parc és un atac directe a la bona fama urbana de la ciutat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La proposta pretén oferir una genuïna plaça amb la idea d'omplir de contingut els dos termes del binomi funció i forma. És circular amb un diàmetre de 220 m i una superfície de 38.000 m2, un 25% més petita que la plaça de Catalunya. La funció és ser un espai ple de vida a moltes hores del dia i s'aconsegueix mitjançant ingredients molt sabuts: elevada densitat amb predomini de l'ús residencial (la matèria primera de la ciutat) i amb barreja d'usos com per exemple oficines, botigues i equipaments per als barris veïns. Especial atenció als vianants amb voreres d'amplada generosa a la faixa perimetral que seria, alhora, carrer comercial i passeig amb dues fileres d'arbres. Cercle del centre amb un itinerari de tres fileres d'arbres que definirien el lloc central apte per a usos diversos i efímers. En total 475 arbres. La forma es resol amb una composició clara de la planta i un estudi conjunt de les façanes responent a la idea de la «unitat en la diversitat». Formalització de l'espai, disseny de la planta i imatge global de façanes contribuirien a erigir-se en una icona de Barcelona.

¿Per què s'ha de fer un parc a les Glòries? Apuntem possibles explicacions: una modernitat banal, un progressisme mal entès o un ecologisme radical que cristal·litzen en una mentalitat suburbana oposada a la cultura urbana mediterrània. Barcelona s'hi juga molt i molt a les Glòries. És un tema que hauria d'interessar i preocupar a tothom. ¿Per què no hi ha un debat sobre això? ¿És que no som conscients de l'oportunitat que ofereix una plaça? Ens podem acabar trobant un parc ignorant que hi ha la «solució plaça».