Al contraatac
Tornem-hi
No les tinc totes, no sé si per ignorància -això no s'ha de descartar mai- o per excés de zel. El cas és que el decret llei del Govern sobre el refinançament i reestructuració del deute de les empreses no fa gaire bona espina. Quan vam escoltar de la vicepresidenta el relat d'una mesura que pretén frenar la fallida de més empreses per falta de finançament, solament podíem alegrar-nos-en. Després van arribar els dubtes. Vegem-ho: la llei és per a les empreses grans, que ningú esperi que un autònom o un petit negoci se'n beneficiïn. És més, tindran prioritat les empreses dels amics. Això és Espanya, no se n'oblidin, i en les munteries es tanquen molts negocis.
Parlem de SA que, sent presumptament viables, són devorades pels deutes, encara que vés a saber si no va ser pels seus pèssims gestors. Els seus creditors, els bancs, passaran a ser-ne socis, convertint els deutes en participacions de l'empresa. Sona bonic, però atenció a la segona part: si tan fàcil era aconseguir que no tanquessin tantes empreses, ¿com és que no es va fer abans? Senzillament, perquè el sistema financer espanyol estava malalt de totxo. Ara que ha sanejat els seus balanços a costa dels contribuents, ara que s'ha desprès de tota toxicitat derivant-la al banc dolent que ens menjarem amb patates els de sempre, va i engipona una nova llei per tornar a córrer riscos i inflar els seus balanços, repartir més beneficis i tornem-hi que no ha estat res. Sí, perquè quan un banc concedeix un crèdit, l'ha de proveir; és a dir, contemplar, per si de cas, que no l'hi tornin. Això fa baixar el compte de beneficis i els dividends. Però, atenció, aquest decret llei canvia les regles del joc i permet a les entitats financeres no comptar com a crèdit els deutes que engoleixin d'aquestes empreses; al contrari, podran afegir-les al seu balanç com a capital social.
El premi a l'obediència
Notícies relacionades¿Per quins set sous els bancs s'haurien d'arriscar una altra vegada a ficar-se en negocis aliens al seu? Bah, total, si les coses surten malament ja han après que ve l'Estat a salvar-los i a quedar-se la porqueria financera, el greix que els molesta. Sento autèntica curiositat per saber què n'opina el regulador -o sigui, el Banc d'Espanya-, encara que dubto que el seu governador posi en dificultats el Govern que el va nomenar. L'obediència té premi, i no complir amb la teva obligació aquí mai té càstig. També tinc moltes ganes d'escoltar els il·lustres economistes que tant van criticar, a posteriori, la falta d'intervenció del Banc d'Espanya durant els abusos financers dels anys de vi i roses. La llàstima és que gairebé tots tenen cadira al consell d'algun gran banc. Si callen significa que el decret llei és bo per a qui els paga.
Sempre ens quedarà Europa. ¿Donarà per bo el decret llei o els farà posar vermells a tots? S'accepten apostes.
