La roda
Nosaltres votem
Les primàries obertes dels socialistes a Barcelona han servit per evidenciar l'absència de projecte de Xavier Trias, per conèixer millor una generació de polítics que mereixen i desitgen dirigir el seu partit o per posar en pràctica noves fórmules de relació amb la ciutadania. És la primera vegada que es fan al nostre país. Entremig, la setmana passada va irrompre en el procés una campanya via Twitter d'independentistes a favor d'un dels candidats.
Mentre Jaume Collboni ha estat recolzat públicament per Juan José López Burniol o Xavier Sardà, Jordi Martí compta amb la simpatia d'Eduard Voltas o Ernest Folch. D'això van, en part, les primàries: d'obrir-se a l'exterior, de debatre, de mobilitzar i de mullar-se. En la meva opinió, per exemple, Collboni és el millor candidat i és qui representa més bé la síntesi del que és la Barcelona amb la qual somio.
No obstant, en el fil de la campanya a favor de Martí es poden llegir coses com: «¿Quin problema hi ha si la campanya enfonsa el PSC? Un obstacle menys per a la independència» (Xavier Serrahima); «Hem de fer el possible per posar indepes en llocs rellevants. Es fa guerra bruta, no podem anar amb el lliri a la mà» (Emma Castells); «Si les primàries us importen un rave i sou indepes, voteu Jordi Martí. Farem trontollar el PSC» (Pilar Carracelas). Que algú a qui el PSC no li interessa gens ni mica, o que té l'objectiu de fer-lo trontollar, participi en el seu procés de primàries és com si els votants de Ciutadans s'organitzessin per votar en unes hipotètiques primàries d'ERC en contra del seu actual líder. A mi no em passaria pel cap votar en unes primàries (que ni hi són ni se les espera) del PP per molt obertes que fossin, encara que és una decisió molt personal. Sigui com sigui, el 29 de març tindrem els primers resultats. ¿Votem?
