El Madrid pot succeir el Bayern

No vaig poder evitar somriure quan vaig sentir que l'entrenador del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, volia millorar la dinàmica del seu grup amb excursions de pícnic o sortides a un bon restaurant. Però després d'haver passat algunes dificultats, les coses marxen realment millor al club blanc.

El Reial Madrid torna a ser una potència. Lidera la classificació a la Lliga espanyola, arriba al clàssic amb un avantatge de quatre punts sobre el Barcelona, que està tercer, i fins i tot en cas de perdre continuaria líder. I el 3-1 contra el Schalke a la Lliga de Campions va ser un passeig.

Per a aquesta nova etapa d'èxits hi ha algunes explicacions possibles. L'italià Fabio Capello, entrenador de la selecció russa i extècnic del Reial Madrid, creu que Ancelotti va trobar a Madrid la «quadratura del cercle» i pot guanyar totes les competicions. És a dir, que pot ser el successor del Bayern Munic.

No vull criticar José Mourinho -és un gran entrenador i lidera amb el Chelsea la Premier League-, però segons sembla s'ajusta millor al futbol anglès. A Madrid es va guanyar enemics tant dins com fora del club amb alguns comentaris. I també amb la seva tàctica defensiva. Però el que finalment el va fer ensopegar va ser treure de la porteria Iker Casillas, el favorit dels madrilenys, i reemplaçar-lo per Diego López.

Ancelotti va continuar sorprenentment aquesta decisió, ja que ha ubicat Casillas com a titular únicament a la Copa del Rei i la Lliga de Campions. Però sembla que l'ha aconseguit convèncer amb la seva explicació, perquè el sensible Casillas ha estat elogiós amb la feina d'Ancelotti.

Al Barcelona, Pep Guardiola liderava amb més força que Gerardo Martino. Però el millor entrenador no seria suficient si no tingués també els millors jugadors del món. Com Cristiano Ronaldo i Lionel Messi.

El davanter argentí va guanyar quatre vegades la Pilota d'Or abans de ser desplaçat per Cristiano Ronaldo. Sembla que els seus agents volen un nou contracte amb el Barça, però també hi ha rumors sobre un possible canvi al París Saint-Germain (PSG). Encara que amb Xavi i Iniesta, Messi se sent més còmode que ningú. ¡La lleugeresa amb la qual va regatejar contra el Manchester City va ser un gran espectacle! A més a més, va marcar el gol de l'1-0 que va obrir les portes als quarts de final de la Champions.

Messi es va veure empès també per la superestrella brasilera Neymar, que després d'un bon començament va baixar lleument el seu nivell. L'escàndol al voltant de la suma del seu fitxatge, que es va cobrar com a víctima el president Sandro Rosell, sembla haver afectat el jove jugador. És una pena, perquè Messi i ell són realment un duo de somni.

Un duo de somni també el conformen Gareth Bale i Cristiano Ronaldo. El jugador gal·lès va tenir un inici difícil, però per a ell va ser un alleujament saber que la xifra de 100 milions d'euros del seu traspàs va ser corregida clarament cap avall.

Després d'anotar davant el Màlaga, Cristiano Ronaldo suma 25 gols en 24 partits a la Lliga. I a la Lliga de Campions ja n'ha fet 48 en 47 partits. Aquestes són xifres que només vaig veure en la dècada de 1970 amb Gerd Müller. Cristiano Ronaldo és, gràcies a la seva precisió i la seva potència, el jugador més dominant del futbol mundial. Per això va rebre en aquesta ocasió la Pilota d'Or.

Si es considera també el francès Karim Benzema, el Madrid té potser el millor atac del món. A més, el migcamp defensiu va tornar a funcionar des que Xabi Alonso es va recuperar de la seva lesió, i en defensa m'agrada molt veure jugar el francès  Varane.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

He d'admetre que el futbol que el Barcelona jugava sota la direcció de Pep Guardiola -possessió eterna de la pilota, una passada enrere en lloc d'una rematada potent a la porteria que sacsejada a la xarxa- no era necessàriament del meu paladar. Personalment, m'agraden més les passades llargues i obertes, les pilotes en diagonal i les rematades de llarga distància. Al Bayern Munic, Guardiola barreja molt bé els dos conceptes, malgrat que el joc de passades curtes i el domini de la pilota mostren trets del Barcelona.

Per això espero amb alegria el clàssic de diumenge a Espanya. S'enfronten dos mons futbolístics, i això ho fa especialment interessant. I també s'haurà de veure què passa amb l'Atlètic, que és segon. Potser fins i tot pot arrabassar-los el títol a tots dos.