Reflexions després d'escoltar els crítics
Des del meu despatx a la Universitat m'arribaven 'whatsapps' que em posaven al dia del que passava dins de l'acte unificat dels corrents crítics del PSC. A vegades, alguns de ben abrandats, com que algun dels ponents estava fent un discurs incendiari o que algun altre demanava el cap de Pere Navarro. De fet, mentre uns clamaven clarament per trencar amb l'actual direcció, d'altres --per exemple, l'històric Raimon Obiols-- encara eren reticents a pensar una vida al marge de les sigles que els han vist créixer. A tots, però, se'ls notava el malestar per una situació que no fa cap favor a l'actual estructura del socialisme català.
Al marge de les diferències que, entre els crítics, hi pugui haver, el més important és que l'amalgama de corrents i associacions han pogut acordar un full de ruta conjunt per marcar múscul davant de la cúpula dirigent. Era evident que mentre a la quarta planta del carrer Nicaragua veiessin els crítics dividits en multitud de plataformes la por no correria pels passadissos (o no es faria evident). La voluntat de coordinar l'acció (i la força de 500 persones i alguns noms de relleu parlant a l'acte) ja permet pensar que qui s'erigeixi com a líder d'aquest moviment tindrà més pes a l'hora d'enfrontar-se amb el politburó. Més que mai, aquí es posa de manifest que la unió fa la força.
Notícies relacionadesLes enquestes actuals posen en entredit l'estratègia oficialista. Els números canten, per molt que no ho vulguin veure. El PSC s'enfonsa mentre ERC pel flanc sobiranista i C's per l'unionista es mantenen a l'alça i ocupen la majoria de l'espai socialdemòcrata. En un futur potser no massa llunyà, pensar que el partit històric del socialisme catalanista pot quedar relegat en una posició de comparsa en el Parlament pot arribar a fer por. Sobretot, perquè el canvi permet l'auge d'un partit com C's, d'arrel lerruixista i amb clares ànsies (legítimes, només faltaria) de trencar l'actual 'statu quo' del país.
L'actual sistema de partits espanyol --tancat i encotillat per evitar la discrepància-- fa difícil que aquest corrent crític que ara neix, unificat, pugui buscar un encaix saludable dins del PSC. De fet, sóc més pròxim a pensar que l'única solució que tenen aquesta amalgama d'associacions i moviments és aventurar-se a crear un altre partit "inequívocament socialista i catalanista", que se sumi a l'acord pel dret a decidir i eixampli la majoria política que avui vol convocar el poble català a les urnes. No obstant, més enllà del què passi, el més important és reflexionar per què el PSC ha arribat fins aquí. I, analitzant el poc marge de maniobra que deixa la nostra (mediterrània) manera de fer política, avui el temporal ha estat al carrer Nicaragua, però també pot arribar en qualsevol moment a qualsevol altre organització que ara es creu en bona salut. Només falta que algú no se senti còmode amb el 'frame' dominant i vulgui alçar la veu.
