El govern de la capital catalana
Conduir amb el fre de mà posat
Barcelona no pot presentar 139 milions de superàvit i a la vegada tenir tantes carències socials
Vint-i-sis dies ha trigat l'alcalde Trias -des que el 21 de febrer va estampar la seva firma en la liquidació del pressupost municipal del 2013- a donar a conèixer-ne el contingut. Tanta tardança s'explica en dos números senzills d'entendre i que són el millor resum i la més exacta metàfora de la seva manera de governar la ciutat.
El primer número expressa la quantitat de diners que l'alcalde hauria pogut gastar complint al peu de la lletra tots els (estrictes i, segons el parer de molts i prestigiosos economistes i gestors, excessius) criteris d'estabilitat pressupostària. Tècnicament es coneix com a «capacitat de finançament en termes de comptabilitat nacional» o «superàvit en termes del Sistema Europeu de Comptes». Són ni més ni menys que 139,29 milions d'euros de superàvit, equivalents al 42% de les inversions de l'exercici o al 8% de les despeses corrents.
El segon número indica els recursos líquids -els diners comptants de què disposava l'ajuntament el 31 de desembre del 2013-, que pugen a 519 milions, equivalents a un 24% dels recursos no financers que va generar durant tot l'exercici el consistori.
Les dues xifres maregen però, sobretot, indignen. Indignen quan, per ineptitud del seu equip econòmic o per raons d'antiquat conservadorisme ideològic, moltes i molts barcelonins que passen serioses dificultats per arribar a final de mes no han pogut beneficiar-se dels nombrosos programes socials que podrien haver-se desplegat amb aquests recursos sense haver incorregut en dèficit pressupostari i mantenint la solvència que sempre ha tingut aquesta institució.
Indignen quan es té presents les 108.225 persones que estan a l'atur que reclamen cursos de formació, programes ocupacionals i una empenta de la ciutat, de la seva ciutat, per refer les seves trajectòries professionals. Programes ocupacionals que han vist disminuir el nombre de persones ateses a Barcelona Activa: de 26.972 el 2011 -últim exercici de l'anterior mandat- a 19.322 durant el 2013, el 28% menys. Indignen quan es coneix que la desigualtat a la ciutat, segons els estudis més solvents, s'ha incrementat significativament. La diferència de renda entre el barri més acomodat de Barcelona (Pedralbes) i el menys acomodat (Ciutat Meridiana) ha passat d'un factor 4,3 a un factor 6,4 en únicament cinc anys (un 49% d'increment); i ha augmentat l'índex de Gini, indicador que mesura les desigualtats de renda i la tendència a la baixa del qual (és a dir, a disminuir la desigualtat) a la nostra ciutat es va revertir el 2006, des d'un valor de 0,308 el 2006 a un valor de 0,346 el 2013, un 12% d'increment.
Indignen quan es té notícia que les necessitats als centres educatius i de salut de la ciutat augmenten al mateix ritme que disminueixen els recursos de què disposen els professionals per atendre-les davant el silenci còmplice de l'alcalde, a la vegada que, com un comptable compulsiu, va veient augmentar la caixa municipal.
I indignen quan se li sent dir, sempre tan desimbolt, que és un socialdemòcrata convençut («sóc socialdemòcrata en l'àmbit polític i liberal en l'econòmic»). Afirmació que, amb aquests números damunt la taula, queda a mig camí entre l'ofensa a la ciutadania i la banalització de l'ideari polític de la història recent que més benestar ha procurat a més gent i en què n'hi ha que creiem fermament.
Li suggerim educadament que, si no sap què fer amb aquests 139,28 milions d'euros, incorpori algunes de les nombroses idees i propostes que hem desgranat en els debats de les primeres eleccions primàries que se celebren a la nostra ciutat per elegir el candidat d'una formació política, en aquest cas el PSC, a l'alcaldia.
Serveixin d'exemple la finalització de les obres de l'Hospital del Mar (28 milions), la incorporació de 2.000 nous usuaris al servei d'atenció a la dependència (25 milions), 80.128 ajudes més a vivenda per a famílies (25 milions), la construcció de sis noves guarderies (12 milions), l'atenció a 2.500 joves en atur amb cursos ocupacionals (25 milions) o la congelació de la pujada de tarifes del transport públic (25 milions).
Trias demostra, amb els números d'aquesta liquidació, que no té ni les idees, ni el lideratge, ni la sensibilitat social que la ciutat de Barcelona necessita ara. En altres paraules: quan més pressa tenim, condueix amb el fre de mà posat. Tenint en compte les seves pròpies paraules, pronunciades recentment, potser sí que s'hauria de sotmetre a unes primàries del seu partit. A veure si s'hi atreveix, encara que cregui que les pot guanyar de sobres. Però de moment forma part d'un smart party: la seva elecció sempre ha estat digital.
