Justícia en massa
Es denomina fordisme al model de producció en massa que va permetre una rebaixa substancial dels costos unitaris de molts productes manufacturats, i per tant dels seus preus. Amb això es van obrir les portes a la seva utilització per una part important de la població dels països avançats. El símbol d'aquest sistema organitzatiu va ser la cadena de muntatge que va implantar Henry Ford I a les seves plantes automobilístiques, de les quals van sortir milions d'unitats del model T, que tant va contribuir a la motorització dels Estats Units. S'acostuma a explicar que Ford va concebre la cadena de muntatge després d'una visita a un escorxador de Chicago on el cadàver del bou sacrificat penjava d'un ganxo en una cinta que el transportava pels diferents llocs on anava sent especejat fins que només en quedava l'esquelet a seques. Ford va invertir la seqüència: al xassís inicial, els obrers situats al llarg de la cadena hi afegien les diferents peces fins que al final del procés es disposava d'un vehicle a punt per rodar.
Avui, quan la indústria prima la qualitat i la diversitat davant l'obsessió pel cost unitari, sembla que a Egipte volen aplicar els principis fordistes a un àmbit molt allunyat de la indústria. En un judici que a penes va durar dues sessions, un tribunal ha emès una sentència que condemna a mort ni més ni menys que a 529 persones. ¡D'una sola tacada i sense perdre gairebé temps, 529 persones condemnades a la pena capital! Fem números. En el supòsit extrem que els magistrats haguessin estat les 48 hores escoltant testimonis, imputats i defensors, la mitjana dedicada a cada condemnat és de cinc minuts i mig, que no donen ni per comprovar la seva identificació, i menys encara perquè pugui fer al·legacions. És prodigiós. Una productivitat admirable fins ara mai assolida a Egipte ni, suposo, enlloc del món.
En l'origen del judici hi ha els esdeveniments del mes d'agost passat a la localitat de Minya quan una multitud, enfurismada per la violenta actuació de la policia per fer callar les protestes per la deposició del president Mursi, va arrasar diverses esglésies de la minoria cristiana per després irrompre en una comissaria, assassinar un agent i intentar fer el mateix amb dos més. Van ser 542 els acusats per aquests excessos, dels quals 16 van ser absolts i uns 400 jutjats en rebel·lia per ser el seu parador desconegut.
Seixanta anys enrere el president Nasser, després uns violents disturbis, va empresonar milers d'islamistes i en va executar una quantitat gens menyspreable. Però els va fer jutjar per un tribunal especialment creat per a l'ocasió. Segons va manifestar posteriorment, la seva intenció era mantenir al marge de la farsa, les motivacions de la qual eren purament polítiques, els jutges ordinaris per preservar el seu bon nom i la seva imatge d'imparcialitat. Es tractava de donar un senyal que atemorís els que s'oposaven a una secularització de la societat egípcia. Aquesta vegada, per contra, ha estat un tribunal ordinari, ni tan sols un de militar, qui s'ha ocupat del càstig als Germans Musulmans.
Notícies relacionades
Tots els coneixedors dels intríngulis del tema creuen que hi haurà una apel·lació i que la sentència serà revisada, per no dir dulcificada. Però el mal està fet. Una institució tan important com la judicatura ha quedat desprestigiada al prestar-se a participar en un simulacre tan groller. Si els actuals dirigents pretenen construir a Egipte un Estat democràtic, han començat amb mal peu. No dubto que els Germans Musulmans tenen un concepte de democràcia molt allunyat del que prediquem a Occident, però jugar de manera tan frívola amb vides humanes és una autèntica vergonya. Ningú amb una mica de seny es pot creure la proclama del Govern que el sistema judicial egipci és totalment independent.
En una recent obra, l'economista Luis Garicano afirma que si Espanya opta per imitar Dinamarca en el funcionament de les seves institucions, una de les primeres tasques a emprendre és reformar el seu sistema judicial. No només pel que fa a la seva desesperant lentitud, sinó també a l'excés de formalisme. Amb aquesta opinió combreguen molts experts i una bona proporció de la població. El repte no és fàcil, però la seva superació és imprescindible per salvar-nos de dues de les plagues que pateix la nostra societat: la corrupció i l'atur. Però en la reforma no ha d'existir només una obsessió per la productivitat, que, en una interpretació grotesca, impensable a les nostres latituds, ens portaria al cas egipci. Però sí que convé subratllar que és indispensable per assolir el desitjat model danès assegurar la plena independència de jutges i magistrats tant del poder polític com del fàctic. Cosa que ara com ara no sempre passa. Economista.
