Pol·lució sense fronteres

El 2008 vaig residir uns quants mesos a Seül. Alguns dies una pols rogenca m'embrutava els llavis. Em van explicar que es devia als núvols amb fines partícules contaminants que, des de l'àrea de Pequín, arribaven regularment fins a Corea del Sud. El problema es va aguditzar a partir de llavors. També afecta el Japó. El 26 de febrer, la concentració de partícules a l'oest de l'arxipèlag nipó va arribar als 70 micrograms per metre cúbic. A Pequín va assolir aquell dia els 557 micrograms, un nivell més de 20 vegades superior al màxim recomanat per l'OMS. La situació és tan crítica que el ministre d'Afers Estrangers japonès preveu compensar el seu personal diplomàtic a la Xina amb unes primes justificades en la perillosa pol·lució que suporten. Panasonic va concedir aquests plusos al personal expatriat a les seves filials xineses. També Honda i Canon els distribueixen purificadors d'aire i màscares.

la Xina va créixer espectacularment, però amb un greu impacte mediambiental que afecta la salut de milions de persones. És la primera emissora mundial de CO2 i compta amb algunes de les grans ciutats més contaminades. Segons la revista mèdica britànica The Lancet, la pol·lució va causar uns 1,2 milions de morts prematures el 2010. Experts xinesos situen la xifra entre 350.000 i 500.000. A l'alt cost humà s'hi han de sumar els costos econòmics i empresarials. I creixen les tensions socials davant la inèrcia dels poders públics. El Govern xinès es va comprometre reiteradament a corregir la situació. El 5 de març passat, en el seu discurs inaugural de l'Assemblea Nacional Popular, Li Keqiang va declarar una altra vegada «la guerra a la pol·lució» i va anunciar un fons estatal per combatre-la. Pequín ja fa temps que està aprovant una legislació que després no es compleix. Tan sols en situacions límit es restringeix la circulació d'automòbils o es tanquen centrals tèrmiques i altres empreses contaminants. O s'atura o es redueix la producció durant les alertes taronja decretades per les autoritats. Però aconseguir resultats efectius requerirà més temps.

L'Índia és un altre gegant territorial i humà on es va disparar la pol·lució en ciutats com Nova Delhi, Calcuta i Bombai. L'aire de Nova Delhi és tan nociu com el de Pequín, sobretot en els mesos fora del monsó. L'alta contaminació afecta en especial la salut dels més pobres i els nens. La situació s'agreuja perquè les autoritats índies no prioritzen les polítiques mediambientals. Segons l'OMS, la pol·lució també causa estralls en altres països asiàtics en desenvolupament i densament poblats com Indonèsia, el Pakistan, Bangla Desh i l'Iran. El juny del 2013, una descontrolada crema de boscos a Indonèsia va provocar una pol·lució que va enfosquir el cel de Singapur i Malàisia.

La lluita contra la contaminació exigeix respostes a nivell estatal i internacional. Afecta, en més o menys mesura, tots els continents i les regions del món. No se'n salven ni els països més avançats. La cimera sobre el canvi climàtic celebrada a Varsòvia el novembre del 2013 es va tancar amb pocs avanços per poder arribar a un acord internacional vinculant que freni l'augment de diòxid de carboni a l'atmosfera. Segons Global Carbon Project, la Xina va ser el causant del 27% de les emissions mundials el 2013, més que els Estats Units (14%) i la Unió Europea (10%). Però el consum de carbó segueix creixent a tot el món, fins i tot a Europa. L'aposta per les energies renovables no es consolida mentre es reactiva l'opció nuclear, fins i tot al Japó.

La Unió Europea va endurir una legislació mediambiental que no sempre compleixen els estats. L'Agència Europea del Medi Ambient va alertar, el 15 d'octubre passat, que el 90% de la població urbana europea està exposada periòdicament a concentracions de partícules contaminants en l'aire. N'hi ha prou de recordar els alts nivells de pol·lució de l'aire que van obligar el 17 de març a restringir el trànsit de cotxes a París.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per cert, a Varsòvia, els estats es van remetre a la pròxima cimera de París el març del 2015. La qüestió de fons és la falta de voluntat política dels estats per abordar dràsticament el problema. El Japó sí que ho fa. La concentració de partícules fines a Tòquio va disminuir un 55% entre el 2001 i el 2011 i els vehicles dièsel han desaparegut dels carrers. En canvi, a França el 61,3% dels cotxes funcionen amb motors dièsel i tan sols el 25% ho són dièsel net.

Avui des de Tòquio es pot albirar, més de 100 dies a l'any, el mont Fuji, situat a un centenar de quilòmetres de la capital. Però experts japonesos van detectar a l'agost uns alts nivells de mercuri al cim de la muntanya que simbolitza el Japó. Diuen que va arribar des de la Xina. La pol·lució xinesa fins i tot travessa l'oceà Pacífic fins a arribar a la costa oest dels EUA. La pol·lució no té fronteres.